Biografies

El joc psicològic

2007-12-27T13:34:00.000+01:00

"El bon observador pot resistir-ho quasi tot." (Lasker)

Emmanuel Lasker va ser el primer jugador de la història dels escacs que va utilitzar el mètode psicològic per lluitar contra els seus adversaris. A més a més de ser un mestre en totes les fases del joc, va saber com ningú trobar el punt dèbil dels seus contrincants i jugar en funció d'aquest factor. Lasker ha sigut un dels millors campions mundials, que va conservar el seu títol durant quasi tres dècades.

Emmanuel Lasker ("El lluitador")

Nacionalitat:
Alemanya.

Naixement:
A Berlinchen (Alemanya), el 24 de desembre de 1868.

Mort:
A Nova York (Estats Units), l'11 de gener de 1941.

Titulació:
Campió Mundial des de 1894 fins a 1921. Va guanyar el seu títol a Steinitz i el va defensar amb èxit enfront a:

Steinitz, 1896 i 1897.
Marshall, 1907.
Tarrasch, 1908.
Janowsky, 1909.
Shlechter, 1910.

Característiques del seu joc:
Hereu de les teories d'Steinitz, les va adaptar al seu particular tipus de joc. Va dominar totes les fases del joc. Excel·lent tècnica defensiva i joc psicològic en funció del contrincant. Lluitador incansable.

Millors tornejos:

Londres, 1892.
París, 1900.
San Petesburg, 1909 i 1914.
Berlín, 1918.
Ostrava, 1923.
Nova York, 1924.

Gestes:
Mantenir-se com a Campió Mundial durant vint-i-set anys. Vèncer en el torneig de Nova York de 1924 amb cinquanta anys quedant davant de Capablanca i Alekhine.

Principal derrota:
Enfront a Capablanca pel Campionat del Món de La Habana en 1921.

Principal debilitat:
Poc interès pels escacs durant llarg períodes de la seva vida.

Vida privada:
El seu germà Bertoldo, un bon jugador, el va iniciar en el joc. De molt jove va decidir dedicar-se professionalment als escacs per guanyar diners. Va ser un gran matemàtic, a més a més de filòsof, matèries que preferia als escacs.

Llegat:
La seva millor obra escrita va ser "El manual de ajedrez". També va escriure uns altres llibres i articles de filosofia i escacs, entre ells "El sentido común en ajedrez", traduït al castellà.

Consideració global:
Va marcar una llarga època en la història dels escacs. Va ser pioner en defensar els drets dels jugadors professionals. A pesar del seu enorme talent i contribució al món dels escacs, no està considerat pels entesos com el millor jugador de tots els temps. Potser li va faltar la passió que pels escacs sentirien més Alekhine, Fischer i Kasparov.

L'ASPECTE PSICOLÒGIC TAMBÉ COMPTA EN LES PARTIDES D'ESCACS

E. Lasker - J. R. Capablanca
San Petesburg, 1914

Obertura Espanyola

Capablanca encapçalava la classificació a falta de tres partides i amb taules hagués tingut suficient per guanyar el torneig de San Petesburg de 1914. Sorprenentment, Lasker va jugar la Variant del Canvi de l'Obertura Espanyola, una línia aparentment fàcil per jugar per part del negre que queda amb la parella d'alfils a canvi d'un peó doblat. Lasker, bon coneixedor de la psicologia de Capablanca, va intentar amb èxit entrar en una obertura amb la que es confiés el seu contrincant.

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ab5 a6 4. Axc6 dxc6 5. d4 exd4 6. Dxd4 Dxd4 7. Cxd4

L'estructura de peons atorga avantatge posicional al bàndol blanc, que en un hipotètic final de peons tindria millors perspectives de victòria. Per tant, seria un error per part del negre jugar a taules. Les negres haurien d'intentar jugar amb agressivitat, però desafortunadament per a Capablanca tenia suficient amb taules per guanyar el torneig.

7. ... Ad6

Segons Réti, aquest alfil està ben situat en aquesta casella, puix que si el blanc intentés eliminar aquesta peça, la debilitat en l'estructura de peons desapareixeria.

8. Cc3 Ce7 9. 0-0 0-0

Molt millor sembla 9. ... Ad7!, 10. Ae3 0-0-0.

10. f4 Te8

Era més energètic, segons Réti, 10. ... Ac5! 11. Ae3 amb lleuger avantatge negre.
També podia jugar-se 10. ... f5!?, 11. e5 Ac5 12. Ae3 Axd4 13. Axd4 Cd5 amb joc igualat.

11. Cb3 f6?!

Una pèrdua de temps que mostra el pobre esperit de lluita de Capablanca, que juga a la defensiva. El possible avanç del peó a e5 només beneficiava a les negres, que haguessin obtingut el domini de les caselles d5 i f5.

12. f5!?

Una jugada sorpresa que atorga més espai de maniobra a l'alfil del blanc i que restringeix el moviment del cavall i l'alfil de dama del negre. A més a més, el domini de la casella e6 per part del blanc és crucial.

12. ... b6

No sembla una bona idea apartar l'alfil del control del punt crític e6. Hagués sigut molt millor 12. ... Ad7!, seguit de ... Tad8. Per exemple: 13. Af4 Axf4 14. Txf4 Tad8.
També era una opció acceptable 12. ... g5!? per impedir Af4, i en cas de 13. fxg6, 13. ... Cxg6 14. Txf6 Ae5! 15. Tf3 Axc3 16. Txc3 Txe4 amb joc igualat.

13. Af4 Ab7?!

Les negres haurien d'haver jugat 13. ... Axf4! 14. Txf4 amb les següents opcions:

A) 14. ... c5! 15. Td1 Ab7 16. Tf2 Tad8 17. Txd8 Txd8 18. Td2 Txd2 19. Cxd2 Cc6! amb lleuger avantatge del negre.
B) 14. ... Ad7, seguit de 15. Td1 Tad8.

14. Axd6 cxd6 15. Cd4!

15. ... Tad8?!

Era interessant 15. ... Ac8!? 16. Tad1 c5 17. Ce6 Axe6 18. fxe6 amb joc equilibrat.

16. Ce6 Td7 17. Tad1 Cc8?!

La millor jugada en aquesta posició era 17. ... c5! 18. Cd5 (si 18. Tf2, 18. ... d5 19. exd5 Axd5 20. Cxd5 Txd5 21. Txd5 Cxd5 amb joc igualat) 18. ... Cxd5 19. exd5 b5 amb igualtat.

18. Tf2 b5 19. Tfd2 Tde7 20. b4 Rf7 21. a3 Aa8?

Era millor 21. ... Txe6!, 22. fxe6+ Txe6 amb joc complicat.

22. Rf2 Ta7 23. g4 h6 24. Td3 a5 25. h4 axb4 26. axb4 Tae7?

Un altre error de Capablanca. Aquí era bona 26. ... Ta3!.

27. Rf3 Tg8 28. Rf4 g6

Sembla millor 28. ... g5+ directament.

29. Tg3 g5+ 30. Rf3 Cb6 31. hxg5 hxg5 32. Th3 Td7 33. Rg3!

Una subtil jugada que prepara la combinació final i resguarda al rei de possibles escacs.

33. ... Re8 34. Tdh1 Ab7 35. e5! dxe5 36. Ce4 Cd5 37. C6c5

Era més senzill 37. Th8! Txh8 38. Txh8+ Rf7 39. C4c5 perdent material:
Si 39. ... Te7, 40. Tf8 mat.
Si 39. ... Td6, 40. Th7+ Re8 41. Cxb7 guanyant.
Si 39. ... Ac8, 40. Txc8 guanyant.

37. ... Ac8

Les negres perden qualitat com a mínim. Si 37. ... Te7, 38. Cxb7 Txb7 39. Cd6+.

38. Cxd7 Axd7 39. Th7 Tf8 40. Ta1 Rd8 41. Ta8+ Ac8 42. Cc5

I les negres van abandonar. Per exemple, podria seguir: 42. ... Cb6 43. Tb7 i el negre es troba perdut irremissiblement.

El preceptor germànic

2007-12-15T22:58:00.000+01:00

"Els escacs, com l'amor o la música, tenen el poder de fer-nos feliços." (Tarrasch)

Tarrasch ha sigut un dels pensadors més importants de la història dels escacs. Va dogmatitzar les teories d'Steinitz i les va plasmar en els seus escrits, que van tenir gran influència entre els escaquistes de tot el món. El seu rígid dogmatisme no tindria sentit avui dia, però va ser pedagògicament molt útil en la seva època. Se'l va considerar com el "Campió del Món de Tornejos", modalitat en la que va destacar com ningú ho havia fet fins llavors.

Siegbert Tarrasch ("Praeceptor Germaniae")

Nacionalitat:
Alemanya.

Naixement:
A Breslau (Alemanya), el 5 de març de 1862.

Mort:
A Breslau (Alemanya), el 17 de febrer de 1934.

Titulació:
Candidat al títol mundial en el 1908. Va ser un dels cinc jugadors (junt a Capablanca, Alekhine, Marshall i Lasker) que van ser proclamats per primera vegada "Grans Mestres" en el Torneig de San Petesburgo de 1914.

Característiques del seu joc:
Teòric i meticulós, hereu de les teories d'Steinitz.

Millors tornejos:

Nuremberg, 1888.
Breslau, 1889.
Manchester, 1890.
Dresde, 1892.
Leipzig, 1894.
Viena, 1898.
Montecarlo, 1903.
Ostende, 1907.
Manheim, 1922.

Gestes:
Va guanyar més tornejos que cap altre jugador de la seva època. Se'l va arribar a anomenar el "Campió del Món de Tornejos".

Principal derrota:
Contra Lasker pel títol mundial en el 1908.

Principal debilitat:
Va ser massa dogmàtic.

Vida privada:
Va dedicar gran part de la seva vida a exercir la medicina.

Llegat:
Va ser un prolífic autor d'innombrables articles i llibres d'escacs; el més instructiu és "The Game of Chess" (1935). Va ser un dels millors teòrics de la seva època i va col·laborar en la confecció del mític "Hanbuch" de Bilguer. Tarrasch va desenvolupar i ampliar les teories d'Steinitz donant-los forma científica. Va deixar per a la posteritat la incombustible Defensa Tarrasch.

Consideració global:
Un dels millors jugadors de torneig de tots els temps, que va influir notablement amb els seus dogmes en els escacs de principis del segle XX.

UNA DEBILITAT EN L'ESTRUCTURA DE PEONS POT PORTAR-NOS A LA PÈRDUA DE LA PARTIDA

Breyer - Tarrasch
Goteborg, 1920

Obertura de Peó de Dama

1. d4 d5 2. e3 Cf6 3. Cf3 e6

L'alternativa de treure l'alfil per g4 o f5 és possible, però el negre ha d'enfrontar-se llavors amb el pla del blanc c4 i Db3, amenaçant el punt dèbil del negre en b7. Per exemple 3. ... Af5 4. c4 e6 5. Db3 Dc8 6. Cc3, amb joc igualat.

4. Cbd2 Ad6 5. c4 b6

Per donar sortida al seu alfil de caselles blanques i prevenir el possible avanç c5 del blanc.

6. Dc2 Ab7 7. c5

Un error estratègic que permet al negre una futura ocupació del centre.

7. ... bxc5 8. dxc5 Ae7 9. b4 0-0

El pla del negre ha de ser l'avanç del peó de la columna e per compensar el domini d'espai del blanc en el flanc de dama.

10. Ab2 a5 11. b5?

El peó de c5 ha quedat dèbil i el blanc encara no ha completat el seu desenvolupament.

11. ... c6

Preveu l'avanç del peó blanc de la columna c i fixa la debilitat de c5.

12. a4 Cbd7

Està clar que el negre no pot prendre el peó de la columna b, doncs quedaria un perillós peó passat en la columna c: 12. ... cxb5 13. axb5 Ac8 14. c6. D'altra banda, l'amenaça del punt c5 és ja una realitat.

13. Ad4

Hagués sigut millor defensar el peó mitjançant 13. Aa3, però llavors no es pot impedir l'avanç e5.

13. ... Te8!

Deixant espai per a l'alfil en f8 i recolzant el peó de la columna e.

14. Tc1 Af8 15. Db2 Cg4!

Continuant amb l'amenaça de l'avanç del peó a e5, i amb la futura idea de portar el cavall a la casella e6 via h6-f7-d8-e6.

16. h3 Ch6 17. Cb3

Reforçant la defensa del peó en c5.

17. ... f6 18. Da3 e5

Per fi es pot realitzar l'avanç planejat.

19. Ac3 Dc7 20. Ab2

No val 20. b6?, per 20. ... Dxb6 21. cxb6 Axa3.

20. ... Tec8!

Planejant jugar cxb5. En aquest moment no era bo jugar 20. ... cxb5?, per 21. Axb5 Ac6 amb bon joc del blanc.

21. Da2 Dd8

Amb la idea de portar la dama a f8 després de treure l'alfil per e7. Si 21. ... cxb5?, 22. c6 Axc6 23. axb5 i es perd peça.

22. b6 Ae7 23. Db1 Df8 24. Dc2 Cf7

El lent pla de portar el cavall a e6 sembla ara una realitat.

25. h4

Amb la intenció de treure l'alfil de rei per h3 des d'on dominarà una important diagonal.

25. ... Cd8 26. g3 Ce6 27. Ah3 Cexc5!

A pesar de l'alfil en h3, Tarrasch pren el peó de c5 amb el convenciment de que quedarà en millor situació, tot i que perdi la seva torre de c8.

28. Cxc5 Cxc5 29. Aa3

Hagués sigut millor prendre la torre negra de c8 sense jugar la prèvia 29. Aa3, però el blanc sembla que va subestimar el pla negre.

29. ... Cd3+ 30. Dxd3 Axa3 31. Axc8 Txc8

És hora de fer un balanç de la situació: el blanc ha guanyat qualitat, però el negre compta amb un peó d'avantatge (a més a més passat i protegit), domini central, la parella d'alfils, una millor estructura de peons i el rei blanc en el centre del tauler.

32. Ta1 Ab4+ 33. Cd2 e4 34. Db3

Si 34. De2, es pot contestar amb 34. ... Ta8 seguit de 35. ... Aa6.

34. ... c5

Ara s'ha d'imposar el peó passat i protegit de la columna c, puix que les peces blanques estan completament inactives.

35. Rd1 c4 36. Da2 Dd6 37. Re2 Aa6 38. b7 Tb8

Segons Tarrasch, la jugada més exacta, tot i que la posició blanca és molt dolenta i unes altres jugades també donarien avantatge al negre.

39. Rd1 Txb7 40. f3

Una jugada desesperada. La mobilitat de les peces blanques és molt restringida i ja no es tracta de fer bones o males jugades, sinó d'intentar salvar-se a qualsevol preu.

40. ... Rh8

Per treure el rei de la diagonal a2-g8 dominada per la dama negra i poder efectuar l'avanç del peó de la columna c.

41. fxe4 dxe4 42. Rc1 Dxg3 43. Cf1

No valia 43. Cxc4?, per 43. ... Axc4 44. Dxc4 Dxe3+ seguit de mat.

43. ... De1+ 44. Rc2 Dc3+ 45. Rd1 Dd3+ 46. Rc1 Td7

El blanc va abandonar. Per exemple: 47. Dc2 Aa3+ 48. Txa3 Dxa3+ 49. Db2 Td1+ 50. Rc2 Dd3 mat.
Segons paraules del propi Tarrasch, aquesta va ser una de les millors i més difícils partides que va jugar en la seva vida.

Un geni lluitador i brillant

2007-12-02T15:59:00.000+01:00

"L'habilitat per controlar el temps del rellotge d'escacs és tan important com la tècnica per jugar finals." (Alekhine)

Alekhine ha sigut potser el jugador més complet de la història dels escacs. Dotat d'una extraordinària facilitat per dominar tot tipus de joc, va ampliar i millorar els conceptes escaquístics d'iniciativa, atac i combinació. Va ser a més a més un excel·lent comentarista de les seves partides, on va plasmar les seves aportacions a la teoria d'obertures i el seu profund coneixement dels finals i del mig joc. La seva enrotlladora força de voluntat i el seu amor pels escacs va elevar a aquest a la categoria d'art.

Alexandre Alekhine (Aliojin)

Nacionalitat:
D'origen rus, nacionalitat francès.

Naixement:
A Moscou (Rússia), l'1 de novembre de 1892.

Mort:
A Estoril (Portugal), el 23 de març de 1946.

Titulació:
Campió mundial entre 1927-1935 i 1937-1946.

Característiques del seu joc:
Va adoptar una visió dinàmica de les teories establertes fins llavors. La seva profundíssima concepció lògica del joc i la seva absoluta falta de dogmatisme li van portar a un nivell de joc pràcticament insuperable. Va ser extraordinari en el joc tàctic i estratègic. Original, profund, imaginatiu, lluitador, excel·lent teòric, amant del joc complicat i de la iniciativa.

Millors tornejos:

Moscou, 1908.
San Petesburgo, 1912.
Hastings, 1922.
Carlsbad, 1923.
Baden-Baden, 1925.
San Remo, 1930.
Bled, 1931.
Londres, 1932.
Dresden, 1936.
Montevideo, 1938.
Salzburg, 1942.
Madrid, 1945.

Gestes:
Va vèncer a Capablanca en la seva torbada pel Campionat del Món a Buenos Aires (Argentina) en el 1927. Les seves partides simultànies a la cega. Ha sigut l'únic campió mundial que va morir en possessió del títol.

Principal derrota:
La seva derrota enfront a Euwe pel campionat del món en el 1935.

Principal debilitat:
La seva afició a la beguda.

Vida privada:
Fill d'una acabalada família russa. Li va ensenyar a jugar la seva mare i de seguida va aconseguir una gran destresa en el joc. Es va casar en cinc ocasions; les seves dues últimes dones eren molt més grans que ell. Va portar una vida atzarosa pròpia d'una pel·lícula de suspens i aventures. Diuen que les seves dues grans passions van ser els escacs i ell mateix.

Llegat:
Va ser un excel·lent comentarista de les seves pròpies partides i les d'uns altres jugadors.
Va escriure, entre unes altres, tres obres mestres de la literatura escaquística: "El torneo de Nueva York de 1924", "Mis mejores partidas 1908-1923" i "Mis mejores partidas 1924-1937".

Consideració global:
Un dels més brillants i imaginatius genis de la història dels escacs. Va revolucionar la teoria de les obertures i ens va deixar l'original Defensa Alekhine. Considerat per molts com el millor jugador de tots els temps. Dotat d'una gran capacitat de treball, batallador incansable, li va arrabassar el títol a un dels mites escaquístics més famosos: Capablanca.

EL REI SENSE ENROCAR POT SER UN MOTIU DECISIU D'ATAC PER AL BÀNDOL CONTRARI

A. Alekhine - E. Böök
Margate, 1938

Gambit de Dama Acceptat

1. d4 d5 2. c4 dxc4

Entrant en la Variant del Gambit de Dama Acceptat. Les altres dues opcions bàsiques són 2. ... e6 i 2. ... c6.

3. Cf3 Cf6 4. e3 e6 5. Axc4 c5 6. 0-0 Cc6 7. De2 a6

El contrajoc del negre en el Gambit de Dama Acceptat sol basar-se en l'expansió dels seus peons en el flanc de dama.

8. Cc3 b5 9. Ab3 b4?!

Aquesta jugada no és bona, puix que crea al negre algunes debilitats.

10. d5!

Amb la intenció d'obrir línies d'atac, aprofitant que el rei negre encara no està enrocat.

10. ... Ca5

Si 10. ... bxc3, 11. Aa4! Dxd5 12. e4 Dd7 13. Ce5 recuperant la peça i obtenint millor posició. I si 10. ... exd5, 11. Cxd5 Cxd5 12. Td1 Ae6 13. e4 Cce7 14. exd5 Ag4 15. d6 guanyant peça.

11. Aa4+ Ad7 12. dxe6 fxe6

En cas de 12. ... Axa4, 13. exf7+ Rxf7 14. Cxa4 es guanya un peó i es deixa al rei negre en una posició perillosa.

13. Td1!!

Alekhine entrega el cavall amb una concepció molt profunda del joc combinatiu.

13. ... bxc3

En cas de no acceptar l'entrega del cavall amb 13. ... Dc7, segueix 14. Axd7+ Cxd7 15. Ce4 i el blanc obté una gran superioritat posicional.

14. Txd7!

Una nova entrega, aquesta vegada de qualitat que deixa sense respir al bàndol negre.

14. ... Cxd7 15. Ce5 Ta7 16. bxc3!

No servia 16. Dh5+? per 16. ... g6 17. Cxg6 hxg6 18. Dxh8 Rf7 sense obtenir res positiu per part del blanc.

16. ... Re7

Unes altres possibilitats no són millors:

16. ... Ad6 17. Dh5+ g6 19. Cxg6 amb avantatge blanc.
16. ... g6 17. Dd3 De7 18. e4 i l'alfil de caselles negres ja poc començar a jugar.
16. ... Dh4 17. e4! Ad6 18. g3 De7 19. Cxd7 Txd7 20. Dxa6 amb avantatge blanc.

17. e4! Cf6 18. Ag5 Dc7 19. Af4 Db6

Si 19. ... Db7, 20. De3! Cxe4 21. Ag5+ Cxg5 22. Dxg5+ Rd6 23. Cf7+ Dxf7 24. Td1+ Rc7 25. Dd8+ Rb7 26. Tb1+ Cb3 27. Txb3 mat.

20. Td1 g6 21. Ag5 Ag7 22. Cd7!

S'amenaça la dama i la jugada 23. e5 recuperant material.

22. ... Txd7 23. Txd7+ Rf8 24. Axf6 Axf6 25. e5!

I el negre va abandonar. En efecte, si 25. ... Ag7, 26. Df3+ Af6 27. Dxf6+ Re8 (o 27. ... Rg8) 28. Df7 mat. O bé 25. ... Ae7, 26. Df3+ Rg8 (si 26. ... Rg7, 27. Txe7+ Rh6 28. Df4+ g5 29. Df6+ Rh5 30. Ad1+ g4 31. Tg7 i el mat és inevitable) 27. Txe7 Db1+ 28. Ad1 Df5 29. Da8+ Df8 30. Te8 guanyant.

LES SUPERSTICIONS D'ALEKHINE

Alekhine era supersticiós: per exemple, durant la seva segona trobada amb Euwe pel campionat del món portava un jersei amb un gat negre brodat en el pit.

El talent natural

2007-12-01T19:34:00.000+01:00

"Es pot treure més profit d'una partida perduda que de cent guanyades." (Capablanca)

José Raúl Capablanca és, sens dubte, el jugador dotat del més gran talent natural de la història dels escacs. Va ser invencible durant gran part de la seva carrera gràcies a la perfecció de la seva tècnica. Veient les seves partides sembla que els escacs siguin senzills i que la lògica en el seu estat més pur resolgui qualsevol problema que es presenti sobre el tauler. Només un altre vertader geni com Alekhine va saber trobar les seves debilitats i demostrar que ningú és infal·lible en escacs.

José Raúl Capablanca Graupera

Nacionalitat:
Cubana.

Naixement:
A La Habana (Cuba), el 19 de novembre de 1888.

Mort:
A Nova York (Estats Units), el 8 de març de 1942.

Titulació:
Campió del món des de 1921 (després de vèncer a Lasker a La Habana) al 1927.

Característiques del seu joc:
Jugava amb senzillesa, lògica i rapidesa de càlcul. Posseïa una visió de joc immillorable. Evitava les complicacions, tot i que posseïa un gran domini tàctic.

Millors tornejos:

San Sebastián, 1911.
Hastings, 1919.
Londres, 1922.
Nova York, 1927.
Barcelona, 1929.
Nottingham, 1936.
Moscou, 1936.

Gestes:
Va aprendre a jugar mirant al seu pare als quatre anys. Va vèncer a Corzo sent només un nen de dotze anys. Va estar vuit anys sense perdre una sola partida (en tota la seva carrera només va perdre 36 partides de campionat). Es diu que Capablanca era el Mozart dels escacs.

Principal fracàs:
La seva derrota pel campionat del món enfront a Alekhine a Buenos Aires (Argentina) en el 1927.

Principal debilitat:
Excés de confiança en sí mateix. Poc lluitador.

Llegat:
Els seus tres llibres més importants són els següents: "A primer of chess", "My chess carreer" i "Fundamentos del ajedrez".

Vida privada:
Professió de diplomàtic. Casat en dues ocasions. Atractiu i dotat de tots els dons de la naturalesa, va ser un amant de la bona vida.

Consideració global:
Està considerat com el talent més gran de la història dels escacs i un dels millors campions mundials. Sens dubte, el millor escaquista hispà de tots els temps. Un veritable geni.

VALORI LA IMPORTÀNCIA DELS PEONS PASSATS EN EL MIG JOC

Capablanca - Spielmann
Nova York, 1927

Gambit de Dama

1. d4 d5 2. Cf3 e6 3. c4 Cd7 4. Cc3 Cgf6 5. Ag5 Ab4 6. cxd5 exd5 7. Da4 Axc3+

Perdent inútilment la parella d'alfils.

8. bxc3 0-0 9. e3 c5 10. Ad3 c4 11. Ac2 De7 12. 0-0 a6 13 Tfe1 De6 14. Cd2 b5 15. Da5 Ce4?

Era necessari jugar 15. Ab7.

16. Cxe4 dxe4 17. a4 Dd5 18. axb5!!

Capablanca es queda impassible davant l'amenaça del seu alfil i no dubta en sacrificar-lo per dos peons, un d'ells passat a la sisena fila.

18. ... Dxg5 19. Axe4 Tb8

Era interessant 19. ... Ta7 20. b6 Dxa5 21. bxa7 Dxa1 22. Txa1 Cb6 23. Tb1! Af5 24. Axf5 Ca8 25. Ae4 Cc7 26. Tb8, etc.

20. bxa6 Tb5 21. Dc7 Cb6 22. a7

Deixant l'amenaça latent de la coronació del peó.

22. ... Ah3 23. Teb1!

La millor jugada en aquest moment.

23. ... Txb1+ 24. Txb1 f5 25. Af3 f4 26. exf4

I el negre va abandonar.
No hi havia cap bona defensa. Per exemple: 26. ... Tc8 27. Dxb6 Dxf4 28. a8D Txa8 29. Axa8. O bé 26. ... Cd5, 27. Dxc4 Dxf4 28. Dxd5+, etc.

EL JOVE CAPABLANCA

Tenia només quatre anys quan Capablanca va corregir al seu pare en una de les habituals partides que solia jugar en la seva casa. Sense que ningú li hagués ensenyat el moviment de les peces va aprendre només mirant com uns altres jugaven. El més increïble va ser que en la primera partida que va disputar amb el seu pare el va derrotar, davant la sorpresa de tots els presents.
D'altra banda, Capablanca, sent encara un nen, ja havia vençut a Corzo, i va ser considerat com el campió de Cuba. El jove Capablanca va visitar una petita ciutat cubana on el seu pare tenia negocis. Per la tarda, va entrar en un casino on es jugava als escacs. El campió d'aquella localitat li va preguntar si sabia jugar als escacs i Capablanca li va contestar que sí i que li agradaria jugar amb ell. El veterà jugador local li va oferir un cavall d'avantatge (pràctica habitual en aquell temps), al que Capablanca va assentir humilment. La partida va ser guanyada per Capablanca amb gran facilitat. Llavors van tornar a jugar, però aquesta vegada amb les forces igualades i el jove Capablanca va guanyar novament amb autoritat. José Raúl li va oferir llavors l'avantatge d'un cavall i el resultat de la partida va tornar a ser el mateix. El veterà jugador local va quedar estupefacte i li va preguntar el seu nom, al reconèixer-lo com a campió cubà va dir:

- Mai hagués imaginat que un nen podia jugar tan bé als escacs.

Anys després, quan Capablanca va aconseguir el campionat mundial, el veterà va entrar en el casino cridant, entusiasmat:

- Capablanca s'ha proclamat millor jugador del món i jo vaig jugar amb ell i fins i tot li vaig donar un cavall d'avantatge!

QUANTES JUGADES POT VOSTÈ CALCULAR?

Explica la llegenda que fa ja molts anys, el totpoderós Capablanca va jugar contra un expert escaquista de Nova York. Oblidant momentàniament que era invencible, Capablanca va perdre. Davant d'aquest imprevist resultat, els espectadors es van quedar atònits. Com un campió del món havia perdut contra un jugador molt inferior a ell?

- Quantes jugades pot vostè preveure sobre el tauler? -li va preguntar un aficionat a Capablanca.

- Almenys deu -va respondre el campió del món.

- I quantes jugades pot vostè pensar per avançat? -li van preguntar al guanyador d'aquesta particular trobada.

I ell va replicar:

- Només una.

- Aquí hi ha una confusió: com pot un jugador que només pot pensar per avançat una sola jugada derrotar a un altre que pot pensar deu?

Llavors el guanyador va explicar:

- Jo penso una sola jugada, però és sempre la millor!

L'home màquina

2007-10-26T22:49:00.001+02:00

"Per ser campió del món no n'hi ha prou amb ser un fort jugador; s'ha de ser també un fort ésser humà." (Karpov)

Durant més d'una dècada es va considerar a Anatoli Karpov més una màquina de jugar als escacs que un ésser humà. La precisió del seu joc i l'absència d'errors recordaven el joc del mític Capablanca. Karpov és un gran lluitador, un jugador intuïtiu molt difícil de batre per la seva gran mestria en el joc defensiu. Va ser considerat un heroi nacional al retornar a la Unió Soviètica el prestigi perdut després de la derrota d'Spassky contra Fischer.

Anatoli Karpov

Nacionalitat:
Russa.

Naixement:
A Zlatoust (Rússia), el 23 de maig de 1951.

Titulació:
Campió mundial en el 1975 al guanyar el torneig de candidats de 1974 després de la renúncia de Fischer. Va defensar el títol amb èxit en dues ocasions contra Víctor Korchnoi en el 1978 i 1981. Va perdre la seva corona en el 1985 contra Kasparov, amb el que va disputar cinc duels entre 1984 i 1990. Va recuperar el títol al vèncer a l'holandès Jan Timman en el 1993, però el va tornar a perdre en el 2000 contra Viswanathan Anand.

Característiques del seu joc:
Posicional, lògic i sòlid. Lluitador nat i exempt de grans errors. Posseeix una perfecta tècnica i un excel·lent domini del joc defensiu.

Millors tornejos:
En el 1994 va vèncer en el torneig de Linares, un dels més forts de la història dels escacs, amb 2,5 punts d'avantatge sobre Kasparov. Va mantenir la seva corona enfront a Gata Kamsky en el 1996. Es va proclamar campió de la FIDE per sisena vegada en el 1998 al derrotar a Viswanathan Anand.

Gestes:
Acumula un centenar de premis posats en tornejos d'elit, més que qualsevol altre escaquista de tots els temps. Ha sigut campió mundial en sis ocasions.

Principal derrota:
Enfront a Kasparov en trobades pel títol mundial.

Principal debilitat:
Hiperactivitat escaquística. Falta de vistositat en moltes de les seves partides. Rebuig de les complicacions tàctiques.

Vida privada:
Va aprendre a jugar als quatre anys i, tot i la seva delicada salut durant la seva infantesa, molt aviat va destacar com a molt fort jugador. En el 1969 va obtenir el seu primer gran èxit com a campió del món juvenil. S'ha casat en dues ocasions. Se li considera un heroi nacional, després de retornar la glòria escaquística al seu país, perduda per Spassky en la seva derrota contra Fischer.

Llegat:
El seu llegat encara està per concloure. Ens quedaran per a la història les seves innumerables partides, i els múltiples llibres, articles i col·laboracions en revistes que ha escrit al llarg de la seva carrera escaquística.

Consideració global:
Lluitador infatigable. Va ser l'indiscutible millor jugador del decenni 1975-1985, on va guanyar pràcticament tots els tornejos.

DAVANT UN ATAC DEL SEU ADVERSARI, TRACTI D'ELIMINAR LES SEVES PECES MÉS ACTIVES

Karpov - Spassky
Moscou, 1973

Obertura Espanyola

En aquesta partida, Spassky va cometre l'equivocació, en la jugada 23, de no eliminar l'alfil de caselles blanques que era essencial per a l'atac de Karpov. A causa d'aquest error estratègic, el negre va entrar en una partida amb clar desavantatge.

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ab5 a6 4. Aa4

Karpov havia jugat amb assiduïtat la Variant del Canvi, 4. Axc6, que deixa al negre amb una pitjor estructura de peons.

4. ... Cf6 5. 0-0 Ae7 6. Te1 b5 7. Ab3 d6 8. c3 0-0 9. h3 Cb8

Entrant en la Variant Breyer, el pla de la qual és defensar el centre amb Cbd7, desenvolupar l'alfil per b7 i col·locar la torre a e8.

10. d3

Retardant l'avanç del peó a d4 quan el cavall negre s'instal·li a c5. No era millor 10. d4 Cbd7 11. Cbd2 Ab7 12. Ac2 Te8 13. b4 Af8.

10. ... Cbd7 11. Cbd2 Ab7 12. Cf1 Cc5 13. Ac2 Te8

Amb la idea de fer Af8 seguit de d5.

14. Cg3 Af8 15. b4 Ccd7 16. d4

Per evitar la jugada d5 del negre.

16. ... h6

Si 16. ... a5, 17. a3 Cb6 18. Ad3 axb4 19. cxb4 exd4 20. Cxd4 d5 21. Ag5 i el blanc està millor.

17. Ad2

Amb la intenció de jugar Dc1 i pressionar sobre h6, ja que el negre haurà de fer g6 per evitar el salt del cavall blanc a f5.

17. ... Cb6

Per evitar el temàtic avanç del peó a a4.

18. Ad3 g6 19. Dc2

Amb la idea de deixar pas a la torre de dama, que es col·locarà a d1.

19. ... Cfd7 20. Tad1

Exercint una forta pressió central.

20. ... Ag7 21. dxe5!

Amb la intenció d'obrir la columna de dama per a les seves torres i bloquejar la diagonal de l'alfil de rei.

21. ... dxe5

Era interessant 21. ... Cxe5!? 22. Cxe5 dxe5 23. Ae3 i el blanc està una mica millor.

22. c4 bxc4

Una altra alternativa era 22. ... c5 23. cxb5 c4 24. Axc4 Tc8 25. Axf7+ Rxf7 26. Db3+ amb tres peons per la peça i possibilitats d'atac.

23. Axc4 De7?

Era molt millor 23. ... Cxc4 24. Dxc4 Tc8 que amenaça c5, amb bones possibilitats de defensa per al negre.

24. Ab3!

Evitant el canvi del seu alfil més actiu.

24. ... c5 25. a4 c4

No valia 25. ... cxb4 per 26. a5 Tac8 27. Da2 Ca8 28. Axb4! Dxb4 29. Axf7+, guanyant.

26. Aa2 Ac6 27. a5 Aa4 28. Dc1 Cc8

No era millor 28. ... Axd1 29. Txd1 Ca4 30. Axh6 Axh6 31. Dxh6 Cc3 32. Axc4 Cf8 33. Tc1 Dxb4 34. Ch5! gxh5 35. Dg5+ amb atac imparable.

29. Axh6 Axd1 30. Txd1 Cd6?

Era millor jugar 30. ... Ta7 31. Axg7 Rxg7 32. Dxc4.

31. Axg7 Rxg7 32. Dg5!

S'amenaça Txd6 seguit de Cf5+.

32. ... f6

No valia 32. ... Dxg5 33. Cxg5 i el negre perd un dels dos cavalls.

33. Dg4 Rh7

Per evitar l'amenaça Txd6.

34. Ch4!

I el negre va abandonar, puix que si 34. ... Tg8, 35. Axc4 Tg7 36. Txd6! Dxd6 37. Chf5 gxf5 38. Dh5 mat. O bé 34. ... Cf8 35. Cxg6! Cxg6 36. Dh5+ Rg7 37. Txd6 Dxd6 38. Cf5+, guanyant.

L'obsessió pels escacs

2007-10-12T11:57:00.000+02:00

"Existeixen els jugadors durs i els bons nois; jo sóc un jugador dur." (Fischer)

Bobby Fischer és un dels grans mites de la història dels escacs. Va viure des de nen pels escacs, que van ser la seva gran passió. És un dels jugadors més complets de tots els temps, dotat amb un esperit de lluita encomiable. El seu amor es va convertir en obsessió i una vegada conquerit el campionat mundial va deixar de participar en competicions. El seu joc, d'una inigualable precisió, el va convertir en un dels jugadors més efectius de tots els temps.

Robert James Fischer

Nacionalitat:
Nord-americana.

Naixement:
A Chicago (Estats Units), el 9 de març de 1943.

Mort:
A Reykjavik (Islàndia), el 17 de gener de 2008.

Titulació:
Campió mundial de 1972 a 1975.

Característiques del seu joc:
Audaç, innovador, agressiu, tècnic i genial.

Millors tornejos:
Va ser campió absolut d'Estats Units per primera vegada amb només catorze anys. Va guanyar l'Interzonal de Palma de Mallorca en el 1970 amb 3,5 punts d'avantatge sobre els seus immediats seguidors.

Gestes:
Va guanyar el torneig de candidats de 1971 a Taimanov per 6-0, a Larsen per 6-0 i a Petrosian per 6,5 a 2,5.

Principal debilitat:
El seu caràcter excèntric i obsessiu.

Vida privada:
La seva vida privada ha estat pràcticament dedicada per sencer als escacs, el seu únic amor. Es va retirar de la competició després d'assolir la seva corona mundial i va tornar al cap de vint anys per jugar una trobada desvalorada contra Spassky. El seu maniàtic caràcter l'ha portat a realitzar polèmiques declaracions. Ha tingut també problemes amb la justícia i el fisc americà.

Llegat:
Ha sigut el jugador que més ha contribuït a la popularització dels escacs i a la defensa dels interessos dels jugadors professionals. El seu llibre "Mis mejores 60 partidas" és un dels més apreciats textos de la literatura escaquística.

Consideració global:
Considerat per molts especialistes com el millor jugador de tots els temps, es va convertir en un mite al renunciar a defensar el seu títol després de la seva brillant victòria contra Spassky en el Campionat del Món celebrat a Reykjavik (Islàndia) en el 1972.

UNES TAULES MAGISTRALS

Gligoric - Fischer
Belgrado, 1959

Defensa Siciliana

1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3 a6 6. Ag5 e6 7. f4 Ae7 8. Df3 Dc7 9. 0-0-0 Cbd7 10. g4 b5

A aquesta posició ja hi havien arribat Gligoric i Fischer en tres ocasions amb dues victòries per al primer i unes taules.

11. Axf6

Era interessant la continuació 11. Ag2 Ab7 12. The1 b4 13. Cd5!? exd5 14. exd5 Rf8 15. Cf5 Te8, tal com va continuar la partida Bernstein - Fischer del campionat d'EEUU de 1957, on el negre va vèncer.

11. ... gxf6!?

També és possible, evidentment, 11. ... Cxf6.

12. f5

Per pressionar a e6 en lloc de a e5. És interessant la variant 12. Ad3 Ab7 13. Rb1 Cc5 14. f5 b4 15. Cce2 d5 16. fxe6 dxe4 17. exf7+ Rf8 18. Axe4 Axe4 19. Dxe4 Cxe4 20. Ce6+ Rxf7 21. Cxc7 Ta7 amb joc igualat.

12. ... Ce5 13. Dh3 0-0!

Si 13. ... Ad7 14. g5! fxg5 15. fxe6 fxe6 16. Cxe6 amb avantatge del blanc.

14. Cce2!

Amb la idea d'anar a f4 i pressionar sobre e6.

14. ... Rh8

També era possible 14. ... Db7. En canvi era un error 14. ... Ad7? 15. Cf4 Dc8 16. Dh6 Rh8 17. Ch5 Tg8 18. Cxf6 Tg7 19. Ae2 Dd8 20. g5 i el negre està molt malament.

15. Cf4 Tg8 16. Tg1 d5! 17. fxe6

Pel contrari no era bona 17. exd5? exf5! deixant la torre clavada a g1.

17. ... dxe4 18. Cd5 Dc5 19. Cxe7 Dxe7 20. Cf5

Hagués sigut un error 20. De3 Ab7 21. exf7 Dxf7 i les negres guanyen un peó.

20. ... Dxe6 21. Dh6 Ad7!

Evitant l'amenaça Td8.

22. Td6 Cxg4! 23. Txg4

Forçat, ja que si 23. Txe6 Cxh6 guanya una peça.

23. ... Dxf5 24. Txg8+?

El correcte era 24. Tf4 Dg5 25. Dxf6+ Dxf6 26. Tdxf6 e3 27. Txf7 Tg1 28. Txd7 e2 29. Td1! exd1D+ 30. Rxd1 Rg7 31. Re1 Tf8 32. Txf8 Rxf8 33. Rf2 amb bones perspectives de taules.

24. ... Txg8?

Les negres contesten amb un nou error a la fallada del blanc. El correcte hagués sigut 24. ... Rxg8! 25. Txf6 De5 amb millor posició i peó de més. No és bo, no obstant això, 26. Txa6? Txa6 27. Dxa6 Df4+ i el negre guanya una peça.

25. Txf6 Dd5 26. Td6 Df5

No valia 26. ... Db7 27. Df6+ Tg7 28. Ah3! Da7 29. Txd7 guanyant.

27. Tf6 Dg5+ 28. Dxg5 Txg5 29. Txf7 Ag4 30. Rd2 Af3 31. Re3 Tg1 32. Ah3

No és bo 32. Rf2 per 32. ... Th1.

32. ... Te1+ 33. Rf4 Ad1 34. Re5! e3 35. Af5 Tg1

Era un error 35. ... Tf1? 36. Rf6! Rg8 37. Td7 Txf5+ 38. Rxf5 e2 39. Rf6 h5 40. Te7 amb final guanyat.

36. Txh7+ Rg8 37. Tc7 Ag4?

Intentant guanyar, però el millor era conformar-se amb taules. Per exemple: 37. ... e2 38. Rf6 Rh8 39. Th7+ Rg8 40. Tc7 Rh8 etc.

38. Axg4 Txg4 39. Tc3 e2 40. Te3 Tg2 41. Rd4 e1D!

Després de 41. ... Txh2 42. Rd3 les negres estan perdudes.

42. Txe1 Txc2 43. Tb1 Rf7!

Novament no valia 43. ... Txh2? 44. Rc5 amb la internada del rei en el flanc de dama negre.

44. a3 Re6 45. b3 Txh2 46. Rc5 Rd7 47. Rb6 Ta2 48. Rxa6 Txa3+ 49. Rb7 Rd6 50. Rb6 Rd7 51. b4 Th3 52. Tc1 Th8?

La millor jugada era 52. ... Th5 53. Tc5 Txc5 54. Rxc5 Rc7 55. Rxb5 Rb7 i taules teòriques.

53. Rxb5?

Un nou error. Les blanques podien guanyar amb 53. Tc7+ Rd6 54. Tc6+ Rd7 55. Rxb5 Tb8+ 56. Tb6 Th8 57. Tb7+ Rc8 58. Ra6 Th6+ 59. Ra7 i el blanc guanya.

53. ... Tb8+ 54. Ra4 Ta8+ 55. Rb3 Tc8 56. Txc8 Rxc8 57. Rc4 Rb8!

I la partida va acabar finalment en taules.

La nova escola soviètica d'escacs

2007-10-12T09:11:00.000+02:00

"Els escacs són l'art de l'anàlisi." (Botvinnik)

Botvinnik ha sigut un campió del món excepcional en diversos sentits. Per un costat, va poder compaginar la seva carrera de científic amb la seva dedicació als escacs; per un altre, va ser l'únic en recuperar el títol en dues ocasions i, per últim, va crear una escola de joves talents entre els que es troben Kasparov i Karpov. Va ser un profund analista de totes les fases del joc i va atorgar a la teoria de les obertures la importància que mereixen en l'actualitat. Dotat d'un gran rigor científic i d'una enorme força de voluntat, ha sigut un dels jugadors que han marcat una època gloriosa dels escacs a Rússia.

Mijail Botvinnik

Nacionalitat:
Russa.

Naixement:
A Kuokkala (a prop de San Petesburgo), el 14 d'abril de 1911.

Mort:
A Moscou (Rússia), el 5 de maig de 1995.

Titulació:
Campió mundial entre 1948 i 1963. Va guanyar el seu títol en el torneig de candidats celebrat a La Haya i Moscou en el 1948, després de la mort d'Alekhine. Va perdre el títol enfront a Smyslov en el 1957 i el va recuperar l'any següent. El va perdre de nou enfront a Tal en el 1960 i el va tornar a recuperar en el 1961; finalment va perdre el títol enfront a Petrosian en el 1963.

Característiques del seu joc:
Jugava amb mestria en totes les fases de la partida, tant en el mig joc, com en el final i en l'obertura. Practicava poques obertures, però d'una manera exquisida. Els seus coneixements teòrics van ser extraordinaris i era també un gran analista. Va dominar tant el joc tàctic com el posicional. La contínua evolució del seu joc es deu al seu afany autocrític, la seva gran capacitat de treball i a l'anàlisi científic de les seves partides.

Millors tornejos:

Campió de la URSS en 7 ocasions.
Primer lloc a Leningrado en el 1930, 1932, 1933, 1934 i 1938.
Moscou anys 1935, 1947 i 1956.
Nottingham, 1936.
Sverdlovsk, 1943.
Groningen, 1946.
Hastings, 1961 i 1966.
Noordwijk, 1965.
Vijk aan Zee, 1969.

Gestes:
És l'únic jugador de la història dels escacs amb la millor puntuació al seu favor enfront als 9 campions del món contra els que es va enfrontar: Lasker, Capablanca, Euwe, Smyslov, Petrosian, Tal, Fischer i Spassky.

Principal derrota:
La pèrdua definitiva del seu títol enfront a Petrosian.

Principal debilitat:
No va tenir una marcada superioritat sobre els millors jugadors de la seva època.

Vida privada:
Va compaginar la seva tasca escaquística amb la seva professió d'enginyer elèctric, en la que també va obtenir grans triomfs. Va estar casat i va tenir un fill. Va comptar amb el suport incondicional del govern del seu país, el que li va facilitar enormement la seva carrera escaquística.

Llegat:
Està considerat com el pare de l'escola d'escaquistes soviètics. Entre els seus alumnes destaquen els campions del món Kasparov i Karpov. Va ser pioner dels escacs aplicats a la informàtica.

Consideració global:
Un dels més brillants i imaginatius genis de la història dels escacs. Batallador incansable, va derrotar a tots els millors jugadors de la seva època.

QUAN TINGUI POSSIBILITATS D'ATAC, OBRI LES COLUMNES PER INCORPORAR LES SEVES TORRES A LA LLUITA

M. Botvinnik - M. Vidmar
Nottingham, 1936

Gambit de Dama

1. c4 e6 2. Cf3 d5 3. d4 Cf6 4. Ag5 Ae7 5. Cc3 0-0 6. e3 Cbd7 7. Ad3 c5 8. 0-0 cxd4 9. exd4 dxc4 10. Axc4

Posició característica de la Variant Tarrasch del Gambit de Dama, on el bàndol blanc es queda amb el peó de dama aïllat a canvi del joc més lliure de les seves peces.

10. ... Cb6 11. Ab3 Ad7 12. Dd3 Cbd5 13. Ce5 Ac6 14. Tad1 Cb4 15. Dh3 Ad5 16. Cxd5 Cbxd5 17. f4!

La posició del negre aparentment és molt segura: les seves peces defensen l'enroc i no té debilitats. D'altra banda, les blanques tenen en el centre un peó aïllat, que en cas de simplificar-se el joc seria una debilitat. L'únic pla correcte sembla ser iniciar un atac en el flanc de rei intentant obrir la columna f i permetre a les torres blanques que entrin en joc.

17. ... Tc8

No valia la jugada defensiva 17. ... g6 per 18. Ah6 Te8 19. Aa4 i les blanques guanyen qualitat.
En cas de 17. ... Ce4, 18. Ac2 Axg5 (18. ... Cxg5 19. fxg5 g6 20. Cxf7 Txf7 21. Txf7 Rxf7 22. Dxh7+ Re8 23. Aa4+ Rf8 24. Tf1+ Cf6 25. gxf6 Dxd4+ 26. Rh1 Axf6 27. Dh8+ Rf7 28. Dxa8 Dxa4 29. Dxb7+ guanyant) 19. Axe4 Ah6 20. Cg4 f5 en tots els casos amb millor joc del blanc.

18. f5 exf5

La defensa del peó ocasiona grans problemes al negre. Si 18. ... Dd6 19. fxe6 Dxe6 20. Df3 Tfd8 21. Axf6 Axf6 22. Cg4 Ag5 23. Tfe1 Dd6 24. Te5. O bé 18. ... Ce4 19. Axe7 Dxe7 20. Tde1 Cef6 21. Cd3 i el peó de e6 està sentenciat a mort.

19. Txf5 Dd6?

Una mala jugada, però ni hi havia res molt millor.

20. Cxf7!! Txf7 21. Axf6 Axf6

Si 21. ... Cxf6 22. Txf6 Axf6 23. Dxc8+.

22. Txd5 Dc6 23. Td6!! De8 24. Td7

I les negres van abandonar.

Una ment de prodigiosa rapidesa

2007-10-10T15:55:00.000+02:00

"Anand té un potencial escaquístic ilimitat." (Norwood)

Viswanathan Anand és actualment l'indiscutible número u mundial. El seu enorme coneixement de la teoria de les obertures, el seu estil de joc basat en la tàctica i la intuïció l'han portat a la cima dels escacs mundials. És també un dels jugadors més ràpids de la història dels escacs, capaç de calcular complicades variants en pocs segons.

Viswanathan Anand

Nacionalitat:
Índia.

Naixement:
A Madràs (Índia), 1969.

Titulació:
Campió mundial en el 2000 i en el 2007.

Característiques del seu joc:
Expert en obertures gràcies a la seva prodigiosa memòria, que li permet conèixer en profunditat un gran nombre de variants. Excel·lent tàctic amb gran intuïció. És a més a més un jugador molt ràpid, capaç d'analitzar complicades posicions en pocs segons.

Millors tornejos:

Campió del món juvenil 1987.
Tilburg, 1991.
Reggio Emilia, 1992.
Va derrotar a Kamsky en el 1995 en el torneig de Candidats de la PCA.
Wijk aan Zee, 1998.
Linares, 1998.
Campió del Món 2000 al guanyar a Shirov per 0,5-3,5 a Teheran (Iran).
Torneig de Ràpides 2003.
Campió del món 2007 amb un punt d'avantatge sobre Kramnik i Gelfand.

Gestes:
Superar a Karpov i Kasparov a Reggio Emilia 1992 i proclamar-se campió del món en el 2000 i el 2007.

Principal derrota:
Davant de Karpov a Lausana 1998 pel títol mundial.

Vida privada:
Porta una vida senzilla, li agrada la música, fer esport i és vegetarià.

Consideració global:
Millor jugador actual del món.

ELS ESCACS SÓN BÀSICAMENT UNA LLUITA PER LA INICIATIVA

Kasparov - Anand
Reggio Emilia, 1992

Defensa Francesa

1. e4 e6 2. d4 d5 3. Cd2 c5 4. exd5 Dxd5 5. dxc5

La jugada més normal en aquesta posició és 5. Cgf3 cxd4 6. Ac4 i les blanques completen el seu desenvolupament sense problemes.

5. ... Axc5 6. Cgf3 Cf6 7. Ad3 0-0 8. De2 Cbd7 9. Ce4 b6!

Anand entrega la parella d'alfils per guanyar temps en el desenvolupament de les seves peces.

10. Cxc5

10. ... Dxc5! 11. Ae3?!

Sembla millor 11. 0-0.

11. ... Dc7 12. Ad4 Ab7 13. 0-0-0

Amb l'enroc llarg Kasparov manifesta la seva intenció d'entrar en un joc complicat.

13. ... Cc5! 14. Ae5

Una altra opció era 14. Axf6 Cxd3+ 15. Txd3 Df4+ 16. Rb1 Dxf6, amb joc equilibrat.

14. ... Cxd3 15. Txd3?!

Si 15. Dxd3 Dc6 (15. ... Dc5? 16. Ad6 amb avantatge blanc) 16. Axf6 gxf6 17. Cd4, amb joc confús.

15. ... Dc4! 16. Cd4?!

No era millor 16. Rb1?! Ae4 17. Te3 Dxe2 18. Txe2 Axf3 19. gxf3 Cd5, amb avantatge negre. No obstant això, si podia jugar-se 16. Axf6 Df4+ 17. Rb1 Dxf6, amb joc equilibrat.

16. ... Ae4!

Millor que 16. ... Dxa2!? 17. Axf6 gxf6 amb joc complicat.

17. Te3 Dxa2!

Si 17. Dxe2?! 18. Txe2 Ab7, però no 18. ... Axg2? 19. Tg1+, amb avantatge blanc.

18. Axf6

No és bo 18. Txe4 Cxe4 19. Dxe4 Da1+ 20. Rd2 Dxh1 21. Dg4 f6 22. Cxe6 Tf7 23. Axf6 Te8! amb avantatge del negre.

18. ... Ag6!

Millor que 18. ... Da1+?! 19. Rd2 Dxh1 20. Txe4 gxf6 21. Dg4+ Rh8 22. Dh4.

19. Ta3 Dd5 20. h4

En cas de 20. Ae5 f6! 21. Ad6!? Tfc8! (21. ... Dxd6 22. Dxe6+ Dxe6 23. Cxe6 amb joc igualat) 22. Dxe6+ (22. c3 Dxd4 23. Dxe6+ Af7 24. De7 Dxf2 amb avantatge negre) 22. ... Dxe6 23. Cxe6 Txc2+ 24. Rd1 Tc6 amb avantatge negre.

20. ... gxf6 21. h5 Dxd4 22. hxg6 hxg6 23. Tah3 f5! 24. Th4 f4!

Anand ha trobat la millor defensa. No valia 24. ... Df6 25. De3 Tfd8 26. Dh3 Rf8 27. Th8+ Re7 28. Da3+ Rd7 29. Td1+ Rc6 30. Da4+ Rc7 (30. ... Rb7? 31. Td7+ Txd7 32. Dxd7+ Ra6 33. Txa8 amb avantatge del blanc) 31. Tdxd8! Txd8 32. Dxa7+ Rc6 33. Th3 amb avantatge del blanc.

25. Df3?

En posteriors anàlisis, Kasparov va afirmar que la millor alternativa era 25. g3 Tac8 26. gxf4, amb les següents continuacions:

26. ... Df6 27. De5 (27. De3 Tc5 28. Dh3 Dxh4! 29. Dxh4 Th5 amb igualtat) 27. ... Dxe5 28. fxe5 g5 29. Th5 Tfd8, amb joc igualat.
26. ... Tc5 27. f5 Df6 28. fxg6 fxg6 29. Th8+ Dxh8 30. Dxe6+ Rg7 31. De7+, amb igualtat.

25. ... Tac8 26. Txf4

Si 26. Dh3 Dxf2! 27. Th8+ Rg7 28. Th7+ (28. Dh6+ Rf6, amb avantatge negre) 28. ... Rf6 29. c3 De3+ amb avantatge del negre.

26. ... Dc5 27. c3 Rg7 28. Thh4 De5 29. g3 De1+ 30. Rc2 Tcd8 31. Td4 De5 32. Thf4 Dc7 33. De3 e5! 34. Txd8 Txd8 35. Te4 Td5 36. g4 b5 38. g5 Dd6 38. f3 a5 39. De2 De6 40. Dh2 Df5 41. Dg3 Dd7 42. De1 b4! 43. cxb4

Si 43. Txe5 Da4+ 44. Rc1 bxc3! amb avantatge decisiu del negre.

43. ... Da4+ 44. b3

Després de 44. Rc1 axb4 45. Txe5 Td6 el negre té avantatge.

I si 44. Rc3 Dc6+ 45. Tc4 axb4+ 46. Rxb4 Tb5+ 47. Rc3 Dxf3+ 48. Rc2 Db3+, amb avantatge decisiu.

44. ... Da2+ 45. Rc3

L'opció 45. Rc1 axb4 46. Dxb4 Da1+ 47. Rc2 Dd1+ no salva a Kasparov de la derrota.

45. ... a4! 46. bxa4 Da3+ 47. Rc2 Dxa4+ 48. Rc3 Da3+ 49. Rc2 Td3

I Kasparov es va rendir.

La revisió dels antics dogmes

2007-09-30T11:57:00.000+02:00

"Els errors estan sempre allí esperant que algú els cometi." (Dr. Tartakower)

Tartakower va ser un personatge enginyós, tant en el seu joc com en els seus escrits. Va crear noves obertures, com la Catalana i l'Orangutan. Les seves revisions tàctiques no només van contemplar les obertures, sinó també conceptes estratègics i finals. Les seves noves idees van formar part de l'escola hipermoderna, els màxims representats de la qual van ser Nimzovich i Réti.

Savielly Tartakower

Nacionalitat:
Francesa, d'origen rus.

Naixement:
A Rostov (Rússia), el 9 de febrer de 1887.

Mort:
A París (França), el 5 de febrer de 1956.

Titulació:
Gran Mestre.

Característiques del seu joc:
Innovador i imaginatiu, representant de la corrent hipermoderna. Va ser un dels millors jugadors de finals de la seva època.

Millors tornejos:

Nuremberg, 1906.
Munich, 1909.
Viena, 1920.
Bartfeld, 1926.
Londres, 1927.
Hastings, 1928.
Barcelona, 1929.
Niza, 1930.
Lieja, 1930.
Barcelona, 1934.
Lodz, 1935.
Hastings, 1945.
Venècia, 1947.
Budapest, 1948.
Beverwijk, 1949.

Gestes:
Va ser el creador de famoses obertures, com la Catalana o l'Orangutan. Va revitalitzar la Defensa Holandesa i va crear línies essencials en el Gambit de Dama.

Principal debilitat:
Els seus resultats irregulars.

Vida privada:
D'origen jueu nascut a Rússia, va viure la major part de la vida a França. En el 1909 es va doctorar en lleis. Gran poliglota, dominava més de cinc llengües. Va lluitar activament en la Primera Guerra Mundial. Va ser tot un cavaller fora i dins del tauler. Dotat d'un fi humor, va ser un escriptor brillant i enginyós.

Llegat:
La seva obra escrita més famosa és "La partida de ajedrez hipermoderna", però té uns altres magnífics llibres com "Estrategia moderna", "Breviario del ajedrez" i "Os habla Tartakower". Va ser un incansable escriptor i un dels periodistes més famosos dedicats als escacs.

Consideració global:
Un dels jugadors més forts dels anys 1926 - 1935.

UTILITZI ELS SEUS PEONS PER DEBILITAR L'ENROC ENEMIC

S. Tartakower - S. Tarrasch
Goteborg, 1920

Defensa dels Dos Cavalls

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 Cf6 4. d4 exd4 5. 0-0 Cxe4 6. Te1 d5 7. Axd5 Dxd5 8. Cc3 Da5 9. Cxe4

Si 9. Txe4+?! Ae6 10. Cxd4 0-0-0 11. Ae3 Af5 amb avantatge negre. O bé 9. Cxd4 Cxd4 10. Dxd4 f5 i el negre està millor (Si 11. f3?? Ac5).

9. ... Ae6 10. Ceg5 0-0-0 11. Cxe6 fxe6 12. Txe6 Ae7 13. Ce5 Cxe5

Després de 13. ... Dd5 14. Dg4! Cxe5 15. Txe5+ Dd7 16. Dxg7 el blanc està millor.

14. Txe7 Td7

Altres possibilitats eren 14. ... The8 15. Ad2! (No 15. Txg7? Cf3+ amb avantatge negre.) 15. ... Dd5 16. Txe8 Txe8 17. Dh5 amb avantatge blanc. O bé 14. ... d3 15. Af4.

15. Txd7 Cxd7 16. Af4 Te8 17. h3 Df5

Si 17. ... Db4 18. Dh5! Te1+ 19. Rh2! el blanc està millor.

18. Ag3 De4 19. Dd2 b6 20. b4

O bé 20. Td1 c5 21. Rh2! a5 22. c3 d3 23. f3! (23. Dxd3 Dxd3 24 Txd3 Te2 amb igualtat) 23. ... De2 24. Df4 Te5 25. Te1 Dxe1 26. Axe1 Txe1 27. Dd2 Te2 28. Dxd3 Txb2 29. Dxh7 amb avantatge del blanc.

20. ... Cf6 21. Td1 Rb7 22. a4 De2 23. Dxd4 Dxc2 24. a5 Te4 25. Da1 De2 26. Tc1 Tc4 27. axb6 axb6 28. b5 Rb8 29. Te1 Dc2 30. Da6 Te4 31. Ta1

I el negre va abandonar.

Un geni efímer

2007-09-12T13:43:00.000+02:00

"Pillsbury va obrir nous camins teòrics, va ser una font constant de plaer i alegria i un mestre per a milers d'escaquistes." (Lasker)

Harry Nelson Pillsbury va ser un dels genis dels escacs més destacats de finals del segle XIX. Dotat d'una impressionant memòria i capacitat de càlcul, va ser un extraordinari jugador tàctic i un especialista de partides a la cega. La seva prematura mort va impedir que pogués disputar el campionat mundial.

Harry Nelson Pillsbury

Nacionalitat:
Nord-americana.

Naixement:
A Somerville (Estats Units), el 5 de desembre de 1872.

Mort:
A Somerville (Estats Units), el 17 de juny de 1906.

Característiques del seu joc:
Arriscat i combinatiu.

Millors tornejos:

Hastings, 1895.
Viena, 1898.
Munich, 1900.
Búffalo, 1901.
Campió d'EEUU en el 1897 i 1898.

Gestes:
Va establir el rècord de l'època de simultànies a la cega a Moscou (1902), amb el resultat de 17 victòries, 4 empats i una sola derrota. Va vèncer en el torneig de Hastings de 1895 per davant d'Steinitz, Lasker, Schlechter, Chigorin i Tarrasch.

Vida privada:
Dotat d'una extraordinària memòria, tenia un caràcter alegre i extravertit. Va morir tràgicament als trenta i quatre anys, víctima de la sífilis.

Consideració global:
La seva carrera escaquística només va durar setze anys, però se'l considera un dels grans genis de la història dels escacs.

SI UN JUGADOR SURT AMB EL PEÓ DE DAMA NO SIGNIFICA QUE SIGUI UN JUGADOR POSICIONAL

H. Pillsbury - G. Marco
París, 1900

Gambit de Dama

1. d4 d5 2. c4 e6 3. Cc3 Cf6 4. Ag5 Ae7 5. e3 0-0 6. Cf3 b6 7. Ad3 Ab7 8. cxd5 exd5 9. Ce5

Pillsbury va idear en aquesta posició un atac mitjançant l'avanç del peó f4, seguit de f5, per a debilitar l'enroc negre.

9. ... Cbd7 10. f4 c5 11. 0-0 c4

El negre ha tancat el centre sense cap contrapartida clara en el flanc de dama, mentre que el blanc sí que té bones perspectives en el flanc de rei.

12. Ac2 a6 13. Df3 b5 14. Dh3 g6

Si 14. ... h6 15. Cxd7 Cxd7 16. Axh6 gxh6 17. Dxh6 f5 18. Dg6+ Rh8 19. Tf3 Ah4 20. Th3 Df6 21. Dg3 Tf7 22. Txh4+ amb avantatge decisiu del blanc.

15. f5 b4 16. fxg6 hxg6

Després de 16. ... bxc3 17. Cxd7 Dxd7 (Si 17. ... fxg6 18. Cxf8 Dxf8 amb clar avantatge blanc.) 18. gxh7+ Rh8 19. Axf6+ Axf6 20. Dxd7 guanyant la dama i la partida.

17. Dh4!

Pillsbury no pren en consideració l'atac negre en el flanc de dama, puix que ell arribarà abans al flanc de rei.

17. ... bxc3 18. Cxd7 Dxd7 19. Txf6! a5

Evidentment no 19. ... Axf6?? 20. Axf6 seguit de mat.

20. Taf1 Ta6 21. Axg6!

Una altra espectacular entrega de peça que deixa al negre en una posició desesperada.

21. ... fxg6 22. Txf8+ Axf8 23. Txf8+!

23. ... Rxf8 24. Dh8+ Rf7 25. Dh7+

Les negres es van rendir, puix que si:

25. ... Re8 26. Dg8 mat.
25. ... Rf8 26. Dxd7, seguit de 27. Ah6 i 28. Dg7 mat.
25. ... Re6 26. Dxg6 mat.

El precursor de l'escola russa d'escacs

2007-09-10T19:56:00.000+02:00

"Chigorin era un manat de nervis, capaç de veure les combinacions més complicades i passar per alt altres molt més simples." (Marshall)

La Unió Soviètica ha sigut el bressol de molts dels millors jugades de la història dels escacs. El primer dels grans escaquistes russos va ser Mikhail Chigorin. La seva contribució al desenvolupament dels escacs a Rússia va ser determinant en la seva faceta d'organitzador de tornejos, editor de revistes i fundador de clubs d'escacs.

Mikhail Chigorin

Nacionalitat:
Russa.

Naixement:
A Rússia, el 12 de novembre de 1850.

Mort:
A Rússia, el 25 de gener de 1908.

Característiques del seu joc:
Combinatiu i amant de les posicions obertes, representant de l'escola romàntica.

Millors tornejos:

San Petesburgo, 1879.
Nova York, 1889.
Hastings, 1895.
Budapest, 1896.
Campió de Rússia, 1899, 1901 i 1903.

Principal derrota:
Contra Steinitz 1889 i 1892 pel campionat del món.

Principal debilitat:
La seva afició a la beguda.

Llegat:
Se'l considera el pare de la moderna escola de jugadors soviètics.

Consideració global:
Les seves aportacions com analista i teòric, en especial de les obertures, van ser molt valuoses.

EL DESENVOLUPAMENT SOL SER MÉS IMPORTANT QUE L'AVANTATGE DE MATERIAL

Chigorin - Davidov
Londres, 1883

Gambit de Rei

1. e4 e5 2. f4 exf4 3. Cf3 g5 4. Ac4 g4 5. 0-0

Aquesta variant s'anomena Gambit Muzio. Segona entrega de material en només cinc jugades, tot un rècord.

5. ... gxf3 6. Dxf3 Df6 7. e5 Dxe5 8. d3 Ah6 9. Cc3 Ce7 10. Ad2 Cbc6 11. Tae1 Df5

Les negres tenen peça d'avantatge, però el seu desenvolupament està molt retardat.

12. Cd5 Rd8

Es perd l'enroc, però no hi havia res millor.

13. Ac3?!

Era millor 13. De2! Cxd5 14. Axd5 Dxd5 15. Ac3 Ag5 16. Axh8 De6 17. Dh5 Dg6 18. Dxg6 fxg6 19. Txf4 d5 20. Tf7 amb compensació pel material cedit.

13. ... Te8 14. Af6 Ag5 15. g4 Dg6

Evidentment no val 15. ... fxg3?? per 16. Dxf5.

16. Axg5 Dxg5 17. h4 Dxh4 18. Dxf4 d6 19. Cf6 Ce5!

Les negres decideixen entregar la seva torre de e8, però no és la intenció de Chigorin menjar-se-la.

20. Txe5! dxe5 21. Dxe5 Axg4?

Davidov va cometre aquí un greu error. Molt bo era 21. ... Ae6!! 22. Dd4+ Cd5 23. Axd5 Dg3+ 24. Ag2+ Dd6 25. Dxd6+ cxd6 26. Cxe8 Rxe8 amb joc igualat.

22. Dd4+ Rc8 23. Ae6+!
L'alfil blanc està clavat i si pren de peó és mat.

23. ... Rb8

Si 23. ... fxe6 24. Dd7+ Rb8 25. Dxe8+ Cc8 26. Cd7 mat.

24. Cd7+

Una altra possible continuació era 24. Axg4 Dg3+ 25. Rh1 Cc6 (Si 25. ... Dh4+ 26. Rg2 amb avantatge decisiu.) 26. Cd7+ Rc8 27. Ce5+ Rb8 28. Cxc6+ bxc6 29. Db4 mat.

24. ... Rc8 25. Cc5+ Rb8 26. Ca6+ bxa6 27. Db4 mat.

El primer campió del món

2007-09-08T10:13:00.000+02:00

"En els començaments de la meva carrera atacava sense parar fent partides magnífiques que perdia amb freqüència. Després vaig modificar el meu estil per un més defensiu. Llavors les meves partides es van fer més difícils i menys agradables de conduir, però en canvi guanyava cada vegada més, i vaig arribar a ser campió del món." (Steinitz)

Steinitz ha passat a la història dels escacs, entre altres coses, per ser considerat com el primer campió oficial del món. Va ser un pensador profund que va desenvolupar noves concepcions de l'estratègia del joc dels escacs. Va sistematitzar, ampliar i perfeccionar les idees de Philidor sobre les estructures de peons, el joc defensiu i l'acumulació de petits avantatges.

Wilhelm Steinitz ("El pensador")

Nacionalitat:
D'origen austríac i posteriorment nacionalitzat nord-americà.

Naixement:
A Praga (Àustria), el 18 de maig de 1836.

Mort:
A Nova York (Estats Units), el 12 d'agost de 1900.

Titulació:
Primer campió oficial del món entre 1886 (després de vèncer a Zukertort) i 1894.

Característiques del seu joc:
Gran analista, virtuós en la defensa i en la capacitat d'acumular petits avantatges.

Millors tornejos:

Dublín, 1865.
Londres, 1872.
Viena, 1873 i 1882.
Nova York, 1894.
San Petesburgo, 1895.

Gestes:
Vèncer a Anderssen en el 1866 i autoproclamar-se campió mundial quan no existia oficialment aquest títol.

Principal derrota:
Enfront a Lasker en el 1894, que el va destronar.

Principal debilitat:
La seva inestabilitat psíquica (va tenir que ser internat en un sanatori psiquiàtric en el 1897).

Vida privada:
Va néixer en una família nombrosa jueva que desitjava que fos rabí. A pesar de destacar en les matemàtiques, va dedicar la seva vida als escacs. De caràcter difícil, agressiu, aficionat a la crítica i a la polèmica. Va ser protagonista de violents enfrontaments amb altres jugadors de la seva època.

Llegat:
Va canviar la concepció romàntica del joc dominant a la seva època per una altra més pragmàtica. Mentre Morphy va ser el mestre de les posicions obertes, Steinitz ho va ser del joc tancat i posicional. Va escriure, a més a més de nombrosos articles a revistes i diaris, el llibre "Modern Chess Instructor", on va realitzar una classificació de les obertures.

Consideració global:
Va ser un gran innovador, pare dels escacs moderns. El seu criteri era clar: l'atac pot i s'ha de fer quan es posseeix avantatge posicional.

QUAN ESTEM ENROCATS SEMPRE S'HA DE CONSIDERAR UN POSSIBLE SACRIFICI A LA CASELLA "H7"

Steinitz - Golmayo
La Habana, 1888

Defensa Francesa

En moltes ocasions, després de l'avanç de peó a la casella "e5" del blanc, el negre es veu obligat a retirar el seu cavall de "f6" i deixar desprotegida la casella "h7". El problema és encara major si es té en compte que el peó avançat del blanc a "e5" domina també la possible sortida del rei per "d6". Vegem un formós exemple de sacrifici d'alfil a la casella "h7" protagonitzat per Steinitz en el torneig de La Habana de 1888.

1. e4 e6 2. d4 d5 3. Cc3 Cf6 4. e5 Cfd7 5. f4 c5 6. dxc5 Axc5 7. Cf3 Cc6 8. Ad3 0-0

A aquesta posició no és possible encara el sacrifici de l'alfil de les blanques contra l'enroc negre, degut a l'insuficient desenvolupament de les blanques.

9. h4

En cas de 9. Axh7+ Rxh7 10. Cg5+ Rg6 11. Dd3+ f5 12. exf6+ Rxf6 13. Ch7+ Rf7 14. Cxf8 Cxf8 i el negre està millor.
Després de la jugada 9. h4, el blanc sí que està amenaçant el mencionat sacrifici, doncs després de Rg6, la jugada h5+ decidiria.

9. ... f6?

Era molt millor 9. ... f5 10. Cg5 (10. exf6 Cxf6 amb igualtat) 10. ... De8.

10. Cg5!

A pesar de tot.

10. ... fxg5 11. Axh7+! Rxh7 12. hxg5+ Rg8 13. Dh5

Les blanques amenacen g6 amb mat imparable. Les negres tenen temps d'anar-se'n amb la torre per a donar sortida al rei, però amb això no n'hi ha prou, perquè la casella d6 està dominada per les blanques.

13. ... Cdxe5 14. fxe5 Tf5

La idea del negre és contestar Txe5+ contra g4, però...

15. g4!

Tractant precisament de que la torre vagi a "e5" i una vegada desallotjada aquesta peça realitzar el mortal moviment de peó a "g6".

15. ... Txe5+ 16. Rd1 Ae3

Les blanques amenaçaven 17. Af4!

17. Axe3 Txe3

I ara bé la jugada decisiva de l'atac blanc.

18. Cb5!

Cobrint la casella d'escapatòria del rei a "d6". El blanc ha guanyat definitivament el domini d'aquesta casella vital.

18. ... Tf3 19. g6

El negre va abandonar, ja que el mat és inevitable. Per exemple: 19. ... Rf8 20. Dh8+ Re7 21. Dxg7+ Tf7 22. Dxf7 mat.

La fantasia al servei dels escacs

2007-09-06T18:25:00.000+02:00

"Zukertort ha sigut el jugador més fort amb el que m'he trobat en el meu camí escaquístic." (Steinitz)

Zukertort va ser el successor d'Anderssen. Va aplicar les teories romàntiques dotant-les d'una destresa combinativa excepcional, gràcies a la seva prodigiosa memòria, fantasia i capacitat de càlcul.

Johannes Zukertort

Nacionalitat:
Polonesa.

Naixement:
A Lublin (Polònia), el 7 de setembre de 1842.

Mort:
A Londres (Regne Unit), el 20 de juny de 1888.

Característiques del seu joc:
Hereu de l'escola romàntica. Prodigiosa memòria i capacitat de càlcul.

Millors tornejos:

Londres, 1872.
Leipzig, 1877.
Colònia, 1878.
París, 1881.
Berlín, 1883.

Gestes:
Guanyar el torneig de Londres de 1883 amb 3,5 punts d'avantatge sobre Steinitz.

Principal derrota:
Contra Steinitz en la seva disputa pel campionat del món.

Principal debilitat:
La seva mala salut.

Llegat:
Va escriure una recopilació de problemes i un resum de les principals obertures. Va ser editor i redactor de la revista "Chess Monthly" entre 1879 i 1888.

Vida privada:
Posseïdor d'una memòria prodigiosa, persona de gran versatilitat, dominava uns quants idiomes, va ser crític musical, editor d'un diari i gran espadatxí.

Consideració global:
Un dels millors jugadors de la seva època, potser el millor després d'Steinitz.

LA IMMORTAL DE ZUKERTORT

Zukertort - Blackburne
Londres, 1883

Defensa Índia de Dama

La següent partida va ser jugada per Zukertort contra el GM britànic Joseph Henry Blackburne (1841-1924), un dels millors jugadors del segle XIX.

1. c4 e6 2. e3 Cf6 3. Cf3 b6 4. Ae2 Ab7 5. 0-0 d5 6. d4 Ad6 7. Cc3 0-0 8. b3 Cbd7 9. Ab2 De7

Sembla millor jugar c5 per a pressionar sobre els peons centrals blancs.

10. Cb5 Ce4 11. Cxd6 cxd6

Les blanques s'han quedat amb la parella d'alfils, però el negre podrà ocupar la columna "c" amb les seves torres.

12. Cd2 Cdf6?

La jugada f5 podia haver estalviat molts problemes posteriors al negre.

13. f3 Cxd2 14. Dxd2 dxc4 15. Axc4 d5 16. Ad3 Tfc8

Segons comentaris del propi Zukertort, Blackburne va subestimar les possibilitats d'atac del blanc. Més prudent hagués sigut ocupar la columna amb la torre de dama i deixar la torre de rei en el seu lloc.

17. Tae1!

Una profunda visió de la posició demostra a Zukertort que no hi ha cap perill en el seu flanc de dama i continua amb el seu pla de domini central.

17. ... Tc7 18. e4 Tac8 19. e5 Ce8

Segons Steinitz era millor pla jugar 19. ... Cd7, seguit de Cf8, protegint el punt dèbil h7.

20. f4 g6

Mereix l'atenció la defensa mitjançant la jugada f5, en lloc de g6.

21. Te3 f5 22. exf6 Cxf6

L'altra possibilitat 22. ... Dxf6 23. De1 Cg7 24. g4 proporciona al blanc un fortíssim atac.

23. f5!

Posició típica d'atac a la que s'ha d'intentar obrir línies de penetració.

23. ... Ce4 24. Axe4 dxe4

Aparentment el negre ha aconseguit el seu objectiu d'eliminar l'alfil que protegia l'entrada de les torres per la casella c2, però el blanc arribarà abans en el seu atac pel flanc de rei.

25. fxg6!

Menys vistós, però molt efectiu era també 25. d5! Tc2 (Si 25. ... e5 26. d6 Dd7 27. fxg6 amb atac demolidor.) 26. Dd4 e5 27. Dxe4 amb atac imparable.

25. ... Tc2

Si 25. ... hxg6 26. Tg3 Dg7 27. d5 e5 28. Dg5 Te8 29. Tf6 amb victòria blanca.

26. gxh7+ Rh8

En cas de 26. ... Rxh7 27. Th3+ Rg8 28. Dh6 sense possible defensa del negre. I si 26. ... Dxh7 27. Tg3+ Rh8 28. d5+ guanyant.

27. d5+ e5 28. Db4!!

Jugada sorprenent i magistral.

28. ... T8c5

No val prendre la dama blanca, puix que s'entra en una xarxa de mat inevitable. Per exemple: 28. ... Dxb4 29. Axe5+ Rxh7 30. Th3+ Rg6 31. Tg3+ Rh6 32. Tf6+ Rh5 33. Tf5+ Rh6 34. Af4+ Rf7 35. Th5 mat.

29. Tf8+!

Segons un comentari posterior d'Steinitz, es tracta d'una de les jugades més belles mai concebudes sobre el tauler.

29. ... Rxh7

No valia 29. ... Dxf8 30. Axe5+ Rxh7 31. Dxe4+ Rh6 32. Th3+ Rg5 33. Tg3+ Rh5 34. Dg6+ Rh4 35. Th3 mat.

30. Dxe4+ Rg7 31. Axe5+ Rxf8 32. Ag7+!

Un brillant remat en consonància amb la resta de la partida.

32. ... Rg8

Si 32. ... Dxg7 33. De8 mat. I en el cas de 32. ... Rxg7 33. Dxe7+ Rg6 34. Tg3+ Rf5 35. Tg5+ Rf4 36. De5 mat.

33. Dxe7

I les negres es van rendir.

La filosofia del joc obert

2007-09-04T15:45:00.000+02:00

"Apodereu-vos de les línies obertes, l'avantatge és del que ataca." (Morphy)

L'aparició del nord-americà Paul Morphy va significar una nova i important revolució del joc dels escacs caracteritzada pel joc posicional de ràpid desenvolupament de les peces, control del centre i utilització de les línies obertes.

Paul Morphy

Nacionalitat:

Nord-americana.

Naixement:
A Nova Orleans (Estats Units), el 22 de juny de 1837.

Mort:
A Nova Orleans (Estats Units), el 10 de juliol de 1884.

Titulació:
Està considerat com el millor jugador del món de la seva època.

Característiques del seu joc:
Habilitat tàctica extraordinària. Joc inigualable en posicions obertes. Capacitat innata per a jugar als escacs.

Gestes:
Va realitzar diversos recorreguts triomfals per Europa i EEUU i va derrotar, entre altres, a Anderssen per 7 victòries, 2 derrotes i 2 taules.

Principal debilitat:
Els seus problemes psíquics.

Llegat:
Es conserven unes 400 partides jugades per ell, de les que només 75 són partides serioses de campionats. Va establir les bases del joc modern, desenvolupat posteriorment per Steinitz.

Consideració global:
Va ser un dels jugador més genials de totes les èpoques. Es va avançar al seu temps amb una concepció moderna del joc. Estava dotat d'un extraordinari talent natural per a jugar als escacs.

UNA ENTREGA DE DAMA ESPECTACULAR

L. Paulsen - P. Morphy
Nova York, 1857

Obertura dels Quatre Cavalls

1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Cc3 Cf6 4. Ab5 Ac5

Altres possibilitats són 4. ... Ab4, o bé 4. ... Cd4.

5. 0-0

Després de 5. Cxe5 Cxe5 6. d4 Ab4 7. dxe5 Cxe4 8. Dd4 Cxc3 (8. ... Axc3+ 9. bxc3 Cg5 10. Aa3 Ce6 11. De4 Dg5 12. g3) 9. bxc3 Ae7 10. Af4! el blanc obté un lleuger avantatge.

5. ... 0-0 6. Cxe5 Te8

També podia jugar-se 6. ... Cxe5 7. d4, amb millors possibilitats per a les blanques.

7. Cxc6

La teoria actual ofereix com a millor continuació 7. Cf3! Cxe4 8. d4 Cxc3 9. bxc3 Af8 10. d5 Ce5 11. Cxe5 Txe5 12. Af4, amb lleuger avantatge posicional.

7. ... dxc6 8. Ac4 b5

No pot jugar-se 8. ... Cxe4? 9. Cxe4 Txe4 10. Axf7+ Rxf7 11. Df3 i les blanques guanyen peça.

9. Ae2

No val 9. Ab3? per 9. ... Ag4 10. De1 b4.

9. ... Cxe4 10. Cxe4

Si 10. Af3 Cxf2 11. Txf2 Dd4 12. Ce4 (12. Df1 Dxf2+ 13. Dxf2 Te1 mat.) 12. ... Txe4 13. Axe4 Dxf2+ 14. Rh1 Ag4 15. Af3 Te8 amb avantatge decisiu del negre.

10. ... Txe4 11. Af3 Te6 12. c3?

Era millor 12. d3 b4 13. Ae3 Axe3 14. fxe3 Txe3 15. Dd2 amb joc més o menys igualat.

12. ... Dd3!

Bloquejant l'avanç del peó blanc a "d4".

13. b4

O bé 13. Te1 Txe1+ 14. Dxe1 Af5 15. De2 Td8 16. Dxd3 Axd3 i la posició del blanc no és gens confortable.

13. ... Ab6 14. a4 bxa4 15. Dxa4 Ad7

Sembla un xic millor 15. ... Ab7 16. Ta2 Tae8 17. Dd1 Aa6!

16. Ta2?

Millor hagués sigut 16. Da6 Df5 17. d4 Tae8 18. Ae3 c5 19. bxc5 Axc5 20. Db7 (20. De2 Ab6 21. Ag4 Txe3 22. Axf5 Txe2 23. Axd7 amb igualtat. No és bo, malgrat això, 20. Da5? Tg6 21. Rh1 Dxf3 22. gxf3 Ac6 amb avantatge del negre) 20. ... Ad6 21. c4 amb lleuger avantatge del blanc.

16. ... Tae8 17. Da6

A pesar de la igualtat en el material la posició de les peces negres és molt superior.

17. ... Dxf3!!

Excel·lent entrega de dama que desmantella l'enroc del blanc.

18. gxf3 Tg6+ 19. Rh1 Ah3 20. Td1

Les altres jugades possibles tampoc eviten la victòria del negre. Per exemple: 20. Dd3 f5! 21. Dc4+ Rf8 22. Td1, o bé 20. Tg1 Txg1+ 21. Rxg1 Te1+.

20. ... Ag2+ 21. Rg1 Axf3+ 22. Rf1 Ag2+

Encara era millor 22. ... Tg2! 23. Dd3 Txf2+ 24. Rg1 Tg2+ 25. Rh1 Tg1 mat.

23. Rg1 Ah3+

O bé 23. ... Ae4+ 24. Rf1 Af5! 25. De2 Ah3+ 26. Re1 Tg1 mat.

24. Rh1 Axf2 25. Df1 Axf1 26. Txf1 Te2 27. Ta1 Th6 28. d4 Ae3

I el blanc va abandonar, ja que és mat inevitable: 29. Axe3 Thxh2+ 30. Rg1 Teg2 mat.

LA GENIALITAT DE MORPHY

Paul Morphy és considerat per alguns entesos com el jugador més genial de tots els temps. Va néixer a Nova Orleans en el 1837 i va morir amb desequilibris psíquics en el 1884. Als vint anys d'edat va sorprendre amb la seva rotunda victòria en el "Primer Congreso de Ajedrez de Estados Unidos". A l'any següent va viatjar a Europa, on va vèncer a molts dels millors jugadors de l'època, entre ells a Anderssen, per una puntuació de set victòries, dues taules i dues partides perdudes. Les seves exhibicions de simultànies a cegues van causar furor en l'època. Els seus dots naturals per a entendre amb profunditat el joc dels escacs l'han convertit en un mite. Va ser preursor dels conceptes estratègics de la importància del desenvolupament de les peces i de la iniciativa.

L'esperit romàntic

2007-08-29T18:26:00.000+02:00

"Atac, sempre atac." (Anderssen)

A mitjan del segle XIX va sorgir una concepció romàntica del joc dels escacs caracteritzada pels atacs directes al rei. Els seguidors d'aquesta escola buscaven donar mat d'una manera ràpida i brillant mitjançant espectaculars sacrificis de material. El representant més genuí d'aquest moviment va ser l'alemany Adolf Anderssen.

Adolf Anderssen

Nacionalitat:
Alemanya.

Naixement:
A Breslau (Alemanya), el 6 d'agost de 1818.

Mort:
A Breslau (Alemanya), el 1879.

Característiques del seu joc:
Joc d'atac amb belles combinacions, tot i que també tenia bones aptituds per al joc posicional.

Millors tornejos:

Londres 1851.
Manchester 1862.
Baden-Baden 1870.

Gestes:
Haver guanyat dues de les més famoses partides de la història dels escacs: la "Immortal" i la "Partida Eterna".

Principal derrota:
En la seva trobada contra Morphy, amb el que va perdre set partides i només va poder guanyar dues.

Principal debilitat:
Era un jugador més fluix en trobades individuals que en tornejos.

Vida privada:
Portava una vida burgesa i era professor de matemàtiques.

Llegat:
Va ser un excel·lent compositor de problemes d'escacs, dels quals ens han quedat bells exemples.

Consideració global:
Considerat com l'últim romàntic i el millor jugador del món entre 1860 i 1866.

LA IMMORTAL: LA PARTIDA MÉS FAMOSA DE LA HISTÒRIA DELS ESCACS

A. Anderssen - L. Kieseritzky
Londres, 1851

Gambit de Rei

Aquesta obra mestra dels escacs és sens dubte la partida més coneguda i admirada pels escaquistes de tot el món. Ha sigut analitzada en multitud d'ocasions i, a pesar d'haver-se trobat algunes jugades errònies per part d'ambdós adversaris, no ha perdut res de la seva extraordinària bellesa.

1. e4 e5 2. f4

El Gambit de Rei és l'obertura més característica de l'època romàntica dels escacs, on el principal objectiu era l'atac directe al rei mitjançant sacrificis i combinacions brillants.

2. ... exf4 3. Ac4

El blanc permet l'escac de la dama negra, però a canvi d'un major desenvolupament de les seves peces.

3. ... Dh4+ 4. Rf1 b5

Amb la intenció de desviar l'alfil blanc de la seva millor diagonal ("a2-g8").

5. Axb5 Cf6 6. Cf3 Dh6

Actualment es considera superior 6. ... Dh5 7. Cc3 Ab7 8. Ac4 Cxe4 (8. ... Ab4 9. d3 Axc3 10. bxc3 g5 11. h4) 9. Cxe4! d5 10. Ab5+ c6.

7. d3

Millor és 7. Cc3 Ab7 (o bé 7. ... g5 8. d4 Ag7 9. e5 Ch5 (partida Raphael-Morphy, Nova York, 1857) 8. De2 Ab4 9. e5 Ch5 10. Tg1 0-0 11. d4 Db6 amb avantatge del blanc.

7. ... Ch5

Una altra possibilitat era 7. ... Ac5 8. d4 Ab6 9. Cc3 Ab7 (partida Anderssen-Pollmächer, 1852) 10. Ad3 g5 11. h4 Tg8 amb millor joc del negre.

8. Ch4

Segons moderns anàlisis podia haver sigut millor 8. Tg1 Db6 9. Cc3 c6 10. Ac4 Dc5 11. De2 Aa6 12. Axa6 Cxa6 13. d4 Da5 14. Ce5 g6 15. Cc4 Dc7 16. e5 amb joc complicat.

8. ... Dg5

O bé 8. ... g6 9. g4 Cf6 10. Cg2 Dh3 11. Axf4 Cxg4 amb millor joc del negre.

9. Cf5 c6

L'alternativa era 9. ... g6 10. h4 i llavors:

A) 10. ... Cg3+
A1) 11. Re1 Df6 12. Cxg3 fxg3 13. De2. O bé 13. Df3, jugada suggerida per Stenitz, que atorga avantatge al blanc.
A2) 11. Cxg3 Dxb5 (11. ... Dxg3 12. Th3 amb avantatge blanc) 12. Cc3 De5 13. Cge2 Ah6 14. g3 f3 15. Cf4 i el blanc està millor.

B) 10. ... Df6 11. Cc3 c6 12. Aa4 (12. Ac4 d5) 12. ... Ca6 amb millor joc del negre.

10. g4?

Amb posterioritat es va trobar que la millor continuació era 10. Aa4 g6 11. Cg3 Cxg3+ 12. hxg3 Dxg3 13. Cc3 Ac5 14. De1 Dxe1+ 15. Rxe1 g5 16. Th5 Ae7 17. g3 amb avantatge del blanc.

10. ... Cf6

O bé 10. ... g6 11. Cd4 Ag7 12. c3 Axd4 13. cxd4 Dxb5 14. Cc3 Db6 15. gxh5 Dxd4 16. Df3 Aa6 17. Re2 g5 18. Td1 d6 amb millor joc del negre.

11. Tg1 cxb5?

El millor era 11. ... h5 12. h4 Dg6 13. g5 Cg4 14. Cc3 (14. Aa4 d5 15. Cd4 Ac5 16. c3 Axd4 17. cxd4 dxe4 amb avantatge negre) 14. ... cxb5 15. Cd5 Ca6 (15. ... d6?! 16. Cd4; 15. ... Ad6?! 16. Cxf4 Axf4 17. Axf4) 16. Axf4 Ab7 17. c4 Axd5 18. cxd5 Db6 amb millor joc del negre.

12. h4 Dg6 13. h5 Dg5 14. Df3 Cg8

Euwe va proposar la continuació 14. ... Cxg4, però després de 15. Txg4 Dxh5 16. Axf4 el blanc té clar avantatge.

15. Axf4 Df6 16. Cc3 Ac5 17. Cd5

Sembla millor 17. d4! seguit de 18. Cd5.

17. ... Dxb2

18. Ad6!!

A pesar de que anàlisis posteriors, que a continuació detallaré, han intentat demostrar que es tracta d'una jugada incorrecta, és un moviment d'una extraordinària bellesa en la que Anderssen sacrifica ni més ni menys que les seves dues torres.

18. ... Axg1

Una altra possibilitat era 18. ... Dxa1+ 19. Re2 Db2! 20. Rd2 i ara:

A) 20. ... g6
A1) 21. Te1 Ab7 22. Axc5 Axd5 23. exd5+ Rd8 24. Ad4 Db4+ 25. Ac3 Dc5 26. Ce3 amb millor joc del blanc.
A2) 21. Tb1 gxf5 22. Txb2 Axd6 23. e5 Axe5 24. De3 d6 25. d4 amb les següents dues subvariants:
A2a) 25. ... Ab7 26. Cc7+ Rd8 27. Cxa8 amb avantatge del blanc.
A2b) 25. ... Rd8 26. dxe5 amb avantatge del blanc.

B) 20. ... Axg1 21. e5 Aa6! 22. Cc7+ Rd8 23. Dxa8 Ab6 24. Dxb8+ Ac8 25. Cd5 Aa5+ 26. Re3 Dxc2 amb lleuger avantatge negre.

19. e5! Dxa1+

O bé 19. ... Aa6 20. Cc7+ Rd8 21. Cxa6 Dxa1+ (21. ... Ab6 22. Dxa8 Dxc2 23. Dxb8+ amb avantatge blanc) 22. Re2 i el blanc està millor.

20. Re2 Ca6

Si 20. .. f6 21. Cxg7+ Rf7 22. Cxf6 Ab7 (22. ... Rxg7 23. Ce8+ Rh6 24. Df4 mat) 23. Cd5+ Rxg7 24. Df8 mat.

21. Cxg7+ Rd8 22. Df6+! Cxf6 23. Ae7 mat.

ANDERSSEN I L'HOTELER

Conten que Adolf Anderssen, protagonista de la partida més famosa mai jugada, la "Immortal", va arribar un dia a un hotel. L'amo de l'establiment, que es jactava de ser un gran jugador d'escacs, va reptar a Anderssen a una partida i li va oferir l'avantatge d'una dama. Anderssen va acceptar encantat i es va deixar guanyar la partida per a gastar-li una broma. Llavors va proposar a l'hostaler que tornessin a jugar, però aquesta vegada el que portaria dama de menys seria ell, ja que considerava que havia perdut per la preocupació que li causava la seguretat de la seva dama. L'amo de l'hotel va acceptar amb un irònic somriure, però quina va ser la seva sorpresa quan Anderssen el va derrotar amb facilitat.

Els pilars de l'estratègia escaquística

2007-08-25T17:16:00.000+02:00

"Els peons són l'ànima dels escacs." (Philidor)

Es pot afirmar que amb Philidor comença l'era moderna dels escacs. Els seus predecessors, entre altres l'espanyol Ruy López i els italians Paolo Boi (1528-1598) i Leonardo da Cutri, posseïen una concepció molt més rudimentària del joc. Philidor va ser el primer en plasmar en el seu llibre "Anàlisis del juego del ajedrez" una visió científica de l'estratègia escaquística i més en concret la importància de l'estructura de peons en l'evolució de la partida.

François André Philidor

Nacionalitat:
Francesa.

Naixement:
A Dreux (França), el 7 de setembre de 1726.

Mort:
A Londres (Regne Unit), el 31 d'agost de 1795.

Titulació:
Millor jugador del món del segle XVIII.

Millors tornejos:
Va guanyar a tots els millors jugadors de la seva època.

Gestes:
Va ser un gran especialista en partides a la cega, que realitzava amb assiduïtat en el Café de la Regence. Aquest va ser un dels centres escaquístics més famosos de la història dels escacs, on posteriorment La Bourdonnais (1795-1840) destacaria com el millor jugador de la primera meitat del segle XIX.

Vida privada:
Va compaginar la seva passió pels escacs amb la seva professió de músic, disciplina en la que també va destacar, en especial com a compositor d'òperes.

Llegat:
La seva obra "Anàlisis del juego del ajedrez" va ser tota una revolució respecte a les idees escaquístiques de la seva època. Va destacar la importància dels peons com element essencial de l'estratègia. Va establir les bases de les futures escoles posicionals. Es va avançar a Nimzowitsch en els seus conceptes de bloqueig, profilaxis, sacrifici posicional i importància de l'estructura de peons. També va ser el primer jugador que va analitzar en profunditat el final de torre i alfil contra torre. Va llegar a la posterioritat la important defensa Philidor, encara utilitzada pels escaquistes de tot el món.

Consideració global:
Se'l va considerar durant cinquanta anys com el campió mundial oficiós.

LA IMPORTÀNCIA DELS PEONS EN ELS ESCACS

Comte Brühl - Philidor
Londres, 1783

Obertura d'Alfil de Rei

Aquesta partida pertany a una sessió de simultànies a tres taulers a la cega que va impartir Philidor en el 1783.

1. e4 e5 2. Ac4 c6

Jugada un tant extranya, però s'ha de tenir en compte que en aquella època no existia la teoria de les obertures.

3. De2 d6 4. c3 f5 5. d3?

Sens dubte, una pèrdua de temps, ja que la idea del blanc, com veurem posteriorment, era fer d4.

5. ... Cf6 6. exf5 Axf5 7. d4 e4

Philidor prepara la formació d'una forta cadena de peons.

8. Ag5 d5 9. Ab3 Ad6 10. Cd2 Cbd7 11. h3 h6 12. Ae3 De7 13. f4

El negre té un peó passat, però de moment està bloquejat per l'alfil blanc situat a "e3".

13. ... h5

Aquesta jugada impedeix la expansió del blanc en el flanc de rei mitjançant g5 i g4.

14. c4 a6

Per a impedir una possible entrada de la dama per b5 després d'un eventual canvi de peons centrals.

15. cxd5 cxd5 16. Df2 0-0 17. Ce2 b5

Apoderant-se de l'espai del bàndol blanc en el flanc de dama.

18. 0-0 Cb6 19. Cg3 g6 20. Tac1 Cc4 21. Cxf5 gxf5 22. Dg3+ Dg7

Al negre li interessa el canvi de dames per a entrar en un final avantatjós.

23. Dxg7+ Rxg7 24. Axc4 bxc4 25. g3 Tab8 26. b3 Aa3 27. Tc2 cxb3 28. axb3 Tbc8 29. Txc8 Txc8 30. Ta1 Ab4 31. Txa6

Aparentment, el negre ha perdut un peó, però Philidor tenia preparada la manera de recupera'l i quedar en millor posició.

31. ... Tc3 32. Tf2 Td3 33. Ta2 Axd2 34. Txd2 Txb3 35. Tc2 h4

Un sacrifici posicional de peó per a debilitar l'estructura de peons del blanc en el flanc de rei.

36. Tc7+ Rg6 37. gxh4 Ch5

El cavall negre és molt superior a l'alfil blanc, el qual actua com simple pivot.

38. Td7 Cxf4!

Un bell recurs tàctic.

39. Axf4 Tf3+ 40. Rg2 Txf4

El negre disposa ara de dos peons passats i lligats.

41. Txd5 Tf3 42. Td8 Td3

El blanc té un peó d'avantatge, però la seva estructura és desastrosa. D'altra banda, la torre negra recolza l'avanç dels seus peons.

43. d5 f4 44. d6 Td2+ 45. Rf1 Rf7 46. h5 e3 47. h6 f3

I el blanc va abandonar.

Philidor demostra en aquesta partida la importància del peons com element bàsic de l'estratègia. Per exemple: 48. Rg1 f2+ 49. Rg2 Td1 i el blanc no pot impedir la coronació del peó negre.