L'esperit romàntic

"Atac, sempre atac." (Anderssen)

A mitjan del segle XIX va sorgir una concepció romàntica del joc dels escacs caracteritzada pels atacs directes al rei. Els seguidors d'aquesta escola buscaven donar mat d'una manera ràpida i brillant mitjançant espectaculars sacrificis de material. El representant més genuí d'aquest moviment va ser l'alemany Adolf Anderssen.

Adolf Anderssen

Nacionalitat:
Alemanya.


Naixement:
A Breslau (Alemanya), el 6 d'agost de 1818.


Mort:
A Breslau (Alemanya), el 1879.

Característiques del seu joc:
Joc d'atac amb belles combinacions, tot i que també tenia bones aptituds per al joc posicional.


Millors tornejos:
  • Londres 1851.
  • Manchester 1862.
  • Baden-Baden 1870.
Gestes:
Haver guanyat dues de les més famoses partides de la història dels escacs: la "Immortal" i la
"Partida Eterna".

Principal derrota:
En la seva trobada contra Morphy, amb el que va perdre set partides i només va poder guanyar dues.


Principal debilitat:
Era un jugador més fluix en trobades individuals que en tornejos.


Vida privada:
Portava una vida burgesa i era professor de matemàtiques.


Llegat:
Va ser un excel·lent compositor de problemes d'escacs, dels quals ens han quedat bells exemples.


Consideració global:
Considerat com l'últim romàntic i el millor jugador del món entre 1860 i 1866.



LA IMMORTAL: LA PARTIDA MÉS FAMOSA DE LA HISTÒRIA DELS ESCACS

A. Anderssen - L. Kieseritzky
Londres, 1851

Gambit de Rei

Aquesta obra mestra dels escacs és sens dubte la partida més coneguda i admirada pels escaquistes de tot el món. Ha sigut analitzada en multitud d'ocasions i, a pesar d'haver-se trobat algunes jugades errònies per part d'ambdós adversaris, no ha perdut res de la seva extraordinària bellesa.

1. e4 e5 2. f4

El Gambit de Rei és l'obertura més característica de l'època romàntica dels escacs, on el principal objectiu era l'atac directe al rei mitjançant sacrificis i combinacions brillants.

2. ... exf4 3. Ac4

El blanc permet l'escac de la dama negra, però a canvi d'un major desenvolupament de les seves peces.

3. ... Dh4+ 4. Rf1 b5

Amb la intenció de desviar l'alfil blanc de la seva millor diagonal ("a2-g8").

5. Axb5 Cf6 6. Cf3 Dh6

Actualment es considera superior 6. ... Dh5 7. Cc3 Ab7 8. Ac4 Cxe4 (8. ... Ab4 9. d3 Axc3 10. bxc3 g5 11. h4) 9. Cxe4! d5 10. Ab5+ c6.


7. d3

Millor és 7. Cc3 Ab7 (o bé 7. ... g5 8. d4 Ag7 9. e5 Ch5 (partida Raphael-Morphy, Nova York, 1857) 8. De2 Ab4 9. e5 Ch5 10. Tg1 0-0 11. d4 Db6 amb avantatge del blanc.

7. ... Ch5


Una altra possibilitat era 7. ... Ac5 8. d4 Ab6 9. Cc3 Ab7 (partida Anderssen-Pollmächer, 1852) 10. Ad3 g5 11. h4 Tg8 amb millor joc del negre.

8. Ch4

Segons moderns anàlisis podia haver sigut millor 8. Tg1 Db6 9. Cc3 c6 10. Ac4 Dc5 11. De2 Aa6 12. Axa6 Cxa6 13. d4 Da5 14. Ce5 g6 15. Cc4 Dc7 16. e5 amb joc complicat.


8. ... Dg5


O bé 8. ... g6 9. g4 Cf6 10. Cg2 Dh3 11. Axf4 Cxg4 amb millor joc del negre.

9. Cf5 c6


L'alternativa era 9. ... g6 10. h4 i llavors:

A) 10. ... Cg3+

A1) 11. Re1 Df6 12. Cxg3 fxg3 13. De2. O bé 13. Df3, jugada suggerida per Stenitz, que atorga avantatge al blanc.
A2) 11. Cxg3 Dxb5 (11. ... Dxg3 12. Th3 amb avantatge blanc) 12. Cc3 De5 13. Cge2 Ah6 14. g3 f3 15. Cf4 i el blanc està millor.


B) 10. ... Df6 11. Cc3 c6 12. Aa4 (12. Ac4 d5) 12. ... Ca6 amb millor joc del negre.

10. g4?


Amb posterioritat es va trobar que la millor continuació era 10. Aa4 g6 11. Cg3 Cxg3+ 12. hxg3 Dxg3 13. Cc3 Ac5 14. De1 Dxe1+ 15. Rxe1 g5 16. Th5 Ae7 17. g3 amb avantatge del blanc.

10. ... Cf6


O bé 10. ... g6 11. Cd4 Ag7 12. c3 Axd4 13. cxd4 Dxb5 14. Cc3 Db6 15. gxh5 Dxd4 16. Df3 Aa6 17. Re2 g5 18. Td1 d6 amb millor joc del negre.

11. Tg1 cxb5?

El millor era 11. ... h5 12. h4 Dg6 13. g5 Cg4 14. Cc3 (14. Aa4 d5 15. Cd4 Ac5 16. c3 Axd4 17. cxd4 dxe4 amb avantatge negre) 14. ... cxb5 15. Cd5 Ca6 (15. ... d6?! 16. Cd4; 15. ... Ad6?! 16. Cxf4 Axf4 17. Axf4) 16. Axf4 Ab7 17. c4 Axd5 18. cxd5 Db6 amb millor joc del negre.

12. h4 Dg6 13. h5 Dg5 14. Df3 Cg8

Euwe va proposar la continuació 14. ... Cxg4, però després de 15. Txg4 Dxh5 16. Axf4 el blanc té clar avantatge.

15. Axf4 Df6 16. Cc3 Ac5 17. Cd5


Sembla millor 17. d4! seguit de 18. Cd5.


17. ... Dxb2

18. Ad6!!

A pesar de que anàlisis posteriors, que a continuació detallaré, han intentat demostrar que es tracta d'una jugada incorrecta, és un moviment d'una extraordinària bellesa en la que Anderssen sacrifica ni més ni menys que les seves dues torres.


18. ... Axg1


Una altra possibilitat era 18. ... Dxa1+ 19. Re2 Db2! 20. Rd2 i ara:

A) 20. ... g6
A1) 21. Te1 Ab7 22. Axc5 Axd5 23. exd5+ Rd8 24. Ad4 Db4+ 25. Ac3 Dc5 26. Ce3 amb millor joc del blanc.

A2) 21. Tb1 gxf5 22. Txb2 Axd6 23. e5 Axe5 24. De3 d6 25. d4 amb les següents dues subvariants:
A2a) 25. ... Ab7 26. Cc7+ Rd8 27. Cxa8 amb avantatge del blanc.
A2b) 25. ... Rd8 26. dxe5 amb avantatge del blanc.


B) 20. ... Axg1 21. e5 Aa6! 22. Cc7+ Rd8 23. Dxa8 Ab6 24. Dxb8+ Ac8 25. Cd5 Aa5+ 26. Re3 Dxc2 amb lleuger avantatge negre.

19. e5! Dxa1+

O bé 19. ... Aa6 20. Cc7+ Rd8 21. Cxa6 Dxa1+ (21. ... Ab6 22. Dxa8 Dxc2 23. Dxb8+ amb avantatge blanc) 22. Re2 i el blanc està millor.

20. Re2 Ca6

Si 20. .. f6 21. Cxg7+ Rf7 22. Cxf6 Ab7 (22. ... Rxg7 23. Ce8+ Rh6 24. Df4 mat) 23. Cd5+ Rxg7 24. Df8 mat.

21. Cxg7+ Rd8 22. Df6+! Cxf6 23. Ae7 mat.




ANDERSSEN I L'HOTELER

Conten que Adolf Anderssen, protagonista de la partida més famosa mai jugada, la "Immortal", va arribar un dia a un hotel. L'amo de l'establiment, que es jactava de ser un gran jugador d'escacs, va reptar a Anderssen a una partida i li va oferir l'avantatge d'una dama. Anderssen va acceptar encantat i es va deixar guanyar la partida per a gastar-li una broma. Llavors va proposar a l'hostaler que tornessin a jugar, però aquesta vegada el que portaria dama de menys seria ell, ja que considerava que havia perdut per la preocupació que li causava la seguretat de la seva dama. L'amo de l'hotel va acceptar amb un irònic somriure, però quina va ser la seva sorpresa quan Anderssen el va derrotar amb facilitat.