El primer campió del món

"En els començaments de la meva carrera atacava sense parar fent partides magnífiques que perdia amb freqüència. Després vaig modificar el meu estil per un més defensiu. Llavors les meves partides es van fer més difícils i menys agradables de conduir, però en canvi guanyava cada vegada més, i vaig arribar a ser campió del món." (Steinitz)

Steinitz ha passat a la història dels escacs, entre altres coses, per ser considerat com el primer campió oficial del món. Va ser un pensador profund que va desenvolupar noves concepcions de l'estratègia del joc dels escacs. Va sistematitzar, ampliar i perfeccionar les idees de Philidor sobre les estructures de peons, el joc defensiu i l'acumulació de petits avantatges.

Wilhelm Steinitz ("El pensador")

Nacionalitat:
D'origen austríac i posteriorment nacionalitzat nord-americà.


Naixement:
A Praga (Àustria), el 18 de maig de 1836.


Mort:
A Nova York (Estats Units), el 12 d'agost de 1900.


Titulació:
Primer campió oficial del món entre 1886 (després de vèncer a Zukertort) i 1894.


Característiques del seu joc:
Gran analista, virtuós en la defensa i en la capacitat d'acumular petits avantatges.


Millors tornejos:
  • Dublín, 1865.
  • Londres, 1872.
  • Viena, 1873 i 1882.
  • Nova York, 1894.
  • San Petesburgo, 1895.
Gestes:
Vèncer a Anderssen en el 1866 i autoproclamar-se campió mundial quan no existia oficialment aquest títol.


Principal derrota:
Enfront a Lasker en el 1894, que el va destronar.


Principal debilitat:
La seva inestabilitat psíquica (va tenir que ser internat en un sanatori psiquiàtric en el 1897).


Vida privada:
Va néixer en una família nombrosa jueva que desitjava que fos rabí. A pesar de destacar en les matemàtiques, va dedicar la seva vida als escacs. De caràcter difícil, agressiu, aficionat a la crítica i a la polèmica. Va ser protagonista de violents enfrontaments amb altres jugadors de la seva època.


Llegat:
Va canviar la concepció romàntica del joc dominant a la seva època per una altra més pragmàtica. Mentre Morphy va ser el mestre de les posicions obertes, Steinitz ho va ser del joc tancat i posicional. Va escriure, a més a més de nombrosos articles a revistes i diaris, el llibre "Modern Chess Instructor", on va realitzar una classificació de les obertures.


Consideració global:
Va ser un gran innovador, pare dels escacs moderns. El seu criteri era clar: l'atac pot i s'ha de fer quan es posseeix avantatge posicional.



QUAN ESTEM ENROCATS SEMPRE S'HA DE CONSIDERAR UN POSSIBLE SACRIFICI A LA CASELLA "H7"

Steinitz - Golmayo
La Habana, 1888

Defensa Francesa

En moltes ocasions, després de l'avanç de peó a la casella "e5" del blanc, el negre es veu obligat a retirar el seu cavall de "f6" i deixar desprotegida la casella "h7". El problema és encara major si es té en compte que el peó avançat del blanc a "e5" domina també la possible sortida del rei per "d6". Vegem un formós exemple de sacrifici d'alfil a la casella "h7" protagonitzat per Steinitz en el torneig de La Habana de 1888.

1. e4 e6 2. d4 d5 3. Cc3 Cf6 4. e5 Cfd7 5. f4 c5 6. dxc5 Axc5 7. Cf3 Cc6 8. Ad3 0-0

A aquesta posició no és possible encara el sacrifici de l'alfil de les blanques contra l'enroc negre, degut a l'insuficient desenvolupament de les blanques.

9. h4

En cas de 9. Axh7+ Rxh7 10. Cg5+ Rg6 11. Dd3+ f5 12. exf6+ Rxf6 13. Ch7+ Rf7 14. Cxf8 Cxf8 i el negre està millor.
Després de la jugada 9. h4, el blanc sí que està amenaçant el mencionat sacrifici, doncs després de Rg6, la jugada h5+ decidiria.

9. ... f6?

Era molt millor 9. ... f5 10. Cg5 (10. exf6 Cxf6 amb igualtat) 10. ... De8.

10. Cg5!

A pesar de tot.

10. ... fxg5 11. Axh7+! Rxh7 12. hxg5+ Rg8 13. Dh5

Les blanques amenacen g6 amb mat imparable. Les negres tenen temps d'anar-se'n amb la torre per a donar sortida al rei, però amb això no n'hi ha prou, perquè la casella d6 està dominada per les blanques.

13. ... Cdxe5 14. fxe5 Tf5

La idea del negre és contestar Txe5+ contra g4, però...

15. g4!

Tractant precisament de que la torre vagi a "e5" i una vegada desallotjada aquesta peça realitzar el mortal moviment de peó a "g6".

15. ... Txe5+ 16. Rd1 Ae3

Les blanques amenaçaven 17. Af4!

17. Axe3 Txe3

I ara bé la jugada decisiva de l'atac blanc.

18. Cb5!

Cobrint la casella d'escapatòria del rei a "d6". El blanc ha guanyat definitivament el domini d'aquesta casella vital.

18. ... Tf3 19. g6

El negre va abandonar, ja que el mat és inevitable. Per exemple: 19. ... Rf8 20. Dh8+ Re7 21. Dxg7+ Tf7 22. Dxf7 mat.

Cap comentari: