El talent natural

"Es pot treure més profit d'una partida perduda que de cent guanyades." (Capablanca)

José Raúl Capablanca és, sens dubte, el jugador dotat del més gran talent natural de la història dels escacs. Va ser invencible durant gran part de la seva carrera gràcies a la perfecció de la seva tècnica. Veient les seves partides sembla que els escacs siguin senzills i que la lògica en el seu estat més pur resolgui qualsevol problema que es presenti sobre el tauler. Només un altre vertader geni com Alekhine va saber trobar les seves debilitats i demostrar que ningú és infal·lible en escacs.

José Raúl Capablanca Graupera

Nacionalitat:
Cubana.


Naixement:
A La Habana (Cuba), el 19 de novembre de 1888.


Mort:
A Nova York (Estats Units), el 8 de març de 1942.


Titulació:
Campió del món des de 1921 (després de vèncer a Lasker a La Habana) al 1927.


Característiques del seu joc:
Jugava amb senzillesa, lògica i rapidesa de càlcul. Posseïa una visió de joc immillorable. Evitava les complicacions, tot i que posseïa un gran domini tàctic.


Millors tornejos:
  • San Sebastián, 1911.
  • Hastings, 1919.
  • Londres, 1922.
  • Nova York, 1927.
  • Barcelona, 1929.
  • Nottingham, 1936.
  • Moscou, 1936.
Gestes:
Va aprendre a jugar mirant al seu pare als quatre anys. Va vèncer a Corzo sent només un nen de dotze anys. Va estar vuit anys sense perdre una sola partida (en tota la seva carrera només va perdre 36 partides de campionat). Es diu que Capablanca era el Mozart dels escacs.


Principal fracàs:
La seva derrota pel campionat del món enfront a Alekhine a Buenos Aires (Argentina) en el 1927.


Principal debilitat:
Excés de confiança en sí mateix. Poc lluitador.


Llegat:
Els seus tres llibres més importants són els següents: "A primer of chess", "My chess carreer" i "Fundamentos del ajedrez".


Vida privada:
Professió de diplomàtic. Casat en dues ocasions. Atractiu i dotat de tots els dons de la naturalesa, va ser un amant de la bona vida.


Consideració global:
Està considerat com el talent més gran de la història dels escacs i un dels millors campions mundials. Sens dubte, el millor escaquista hispà de tots els temps. Un veritable geni.



VALORI LA IMPORTÀNCIA DELS PEONS PASSATS EN EL MIG JOC

Capablanca - Spielmann
Nova York, 1927

Gambit de Dama

1. d4 d5 2. Cf3 e6 3. c4 Cd7 4. Cc3 Cgf6 5. Ag5 Ab4 6. cxd5 exd5 7. Da4 Axc3+

Perdent inútilment la parella d'alfils.

8. bxc3 0-0 9. e3 c5 10. Ad3 c4 11. Ac2 De7 12. 0-0 a6 13 Tfe1 De6 14. Cd2 b5 15. Da5 Ce4?

Era necessari jugar 15. Ab7.

16. Cxe4 dxe4 17. a4 Dd5 18. axb5!!

Capablanca es queda impassible davant l'amenaça del seu alfil i no dubta en sacrificar-lo per dos peons, un d'ells passat a la sisena fila.

18. ... Dxg5 19. Axe4 Tb8

Era interessant 19. ... Ta7 20. b6 Dxa5 21. bxa7 Dxa1 22. Txa1 Cb6 23. Tb1! Af5 24. Axf5 Ca8 25. Ae4 Cc7 26. Tb8, etc.

20. bxa6 Tb5 21. Dc7 Cb6 22. a7

Deixant l'amenaça latent de la coronació del peó.

22. ... Ah3 23. Teb1!

La millor jugada en aquest moment.

23. ... Txb1+ 24. Txb1 f5 25. Af3 f4 26. exf4

I el negre va abandonar.
No hi havia cap bona defensa. Per exemple: 26. ... Tc8 27. Dxb6 Dxf4 28. a8D Txa8 29. Axa8. O bé 26. ... Cd5, 27. Dxc4 Dxf4 28. Dxd5+, etc.


EL JOVE CAPABLANCA

Tenia només quatre anys quan Capablanca va corregir al seu pare en una de les habituals partides que solia jugar en la seva casa. Sense que ningú li hagués ensenyat el moviment de les peces va aprendre només mirant com uns altres jugaven. El més increïble va ser que en la primera partida que va disputar amb el seu pare el va derrotar, davant la sorpresa de tots els presents.
D'altra banda, Capablanca, sent encara un nen, ja havia vençut a Corzo, i va ser considerat com el campió de Cuba. El jove Capablanca va visitar una petita ciutat cubana on el seu pare tenia negocis. Per la tarda, va entrar en un casino on es jugava als escacs. El campió d'aquella localitat li va preguntar si sabia jugar als escacs i Capablanca li va contestar que sí i que li agradaria jugar amb ell. El veterà jugador local li va oferir un cavall d'avantatge (pràctica habitual en aquell temps), al que Capablanca va assentir humilment. La partida va ser guanyada per Capablanca amb gran facilitat. Llavors van tornar a jugar, però aquesta vegada amb les forces igualades i el jove Capablanca va guanyar novament amb autoritat. José Raúl li va oferir llavors l'avantatge d'un cavall i el resultat de la partida va tornar a ser el mateix. El veterà jugador local va quedar estupefacte i li va preguntar el seu nom, al reconèixer-lo com a campió cubà va dir:

- Mai hagués imaginat que un nen podia jugar tan bé als escacs.

Anys després, quan Capablanca va aconseguir el campionat mundial, el veterà va entrar en el casino cridant, entusiasmat:

- Capablanca s'ha proclamat millor jugador del món i jo vaig jugar amb ell i fins i tot li vaig donar un cavall d'avantatge!



QUANTES JUGADES POT VOSTÈ CALCULAR?

Explica la llegenda que fa ja molts anys, el totpoderós Capablanca va jugar contra un expert escaquista de Nova York. Oblidant momentàniament que era invencible, Capablanca va perdre. Davant d'aquest imprevist resultat, els espectadors es van quedar atònits. Com un campió del món havia perdut contra un jugador molt inferior a ell?

- Quantes jugades pot vostè preveure sobre el tauler? -li va preguntar un aficionat a Capablanca.

- Almenys deu -va respondre el campió del món.

- I quantes jugades pot vostè pensar per avançat? -li van preguntar al guanyador d'aquesta particular trobada.

I ell va replicar:

- Només una.

- Aquí hi ha una confusió: com pot un jugador que només pot pensar per avançat una sola jugada derrotar a un altre que pot pensar deu?

Llavors el guanyador va explicar:

- Jo penso una sola jugada, però és sempre la millor!