"El bon observador pot resistir-ho quasi tot." (Lasker)
Emmanuel Lasker va ser el primer jugador de la història dels escacs que va utilitzar el mètode psicològic per lluitar contra els seus adversaris. A més a més de ser un mestre en totes les fases del joc, va saber com ningú trobar el punt dèbil dels seus contrincants i jugar en funció d'aquest factor. Lasker ha sigut un dels millors campions mundials, que va conservar el seu títol durant quasi tres dècades.
Emmanuel Lasker ("El lluitador")
Nacionalitat: Alemanya.
Naixement:
A Berlinchen (Alemanya), el 24 de desembre de 1868.
Mort:
A Nova York (Estats Units), l'11 de gener de 1941.
Titulació:
Campió Mundial des de 1894 fins a 1921. Va guanyar el seu títol a Steinitz i el va defensar amb èxit enfront a:
- Steinitz, 1896 i 1897.
- Marshall, 1907.
- Tarrasch, 1908.
- Janowsky, 1909.
- Shlechter, 1910.
Característiques del seu joc:
Hereu de les teories d'Steinitz, les va adaptar al seu particular tipus de joc. Va dominar totes les fases del joc. Excel·lent tècnica defensiva i joc psicològic en funció del contrincant. Lluitador incansable.
Millors tornejos:
Hereu de les teories d'Steinitz, les va adaptar al seu particular tipus de joc. Va dominar totes les fases del joc. Excel·lent tècnica defensiva i joc psicològic en funció del contrincant. Lluitador incansable.
Millors tornejos:
- Londres, 1892.
- París, 1900.
- San Petesburg, 1909 i 1914.
- Berlín, 1918.
- Ostrava, 1923.
- Nova York, 1924.
Gestes:
Mantenir-se com a Campió Mundial durant vint-i-set anys. Vèncer en el torneig de Nova York de 1924 amb cinquanta anys quedant davant de Capablanca i Alekhine.
Principal derrota:
Enfront a Capablanca pel Campionat del Món de La Habana en 1921.
Principal debilitat:
Poc interès pels escacs durant llarg períodes de la seva vida.
Vida privada:
El seu germà Bertoldo, un bon jugador, el va iniciar en el joc. De molt jove va decidir dedicar-se professionalment als escacs per guanyar diners. Va ser un gran matemàtic, a més a més de filòsof, matèries que preferia als escacs.
Llegat:
La seva millor obra escrita va ser "El manual de ajedrez". També va escriure uns altres llibres i articles de filosofia i escacs, entre ells "El sentido común en ajedrez", traduït al castellà.
Consideració global:
Va marcar una llarga època en la història dels escacs. Va ser pioner en defensar els drets dels jugadors professionals. A pesar del seu enorme talent i contribució al món dels escacs, no està considerat pels entesos com el millor jugador de tots els temps. Potser li va faltar la passió que pels escacs sentirien més Alekhine, Fischer i Kasparov.
L'ASPECTE PSICOLÒGIC TAMBÉ COMPTA EN LES PARTIDES D'ESCACS
Capablanca encapçalava la classificació a falta de tres partides i amb taules hagués tingut suficient per guanyar el torneig de San Petesburg de 1914. Sorprenentment, Lasker va jugar la Variant del Canvi de l'Obertura Espanyola, una línia aparentment fàcil per jugar per part del negre que queda amb la parella d'alfils a canvi d'un peó doblat. Lasker, bon coneixedor de la psicologia de Capablanca, va intentar amb èxit entrar en una obertura amb la que es confiés el seu contrincant.
1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ab5 a6 4. Axc6 dxc6 5. d4 exd4 6. Dxd4 Dxd4 7. Cxd4
L'estructura de peons atorga avantatge posicional al bàndol blanc, que en un hipotètic final de peons tindria millors perspectives de victòria. Per tant, seria un error per part del negre jugar a taules. Les negres haurien d'intentar jugar amb agressivitat, però desafortunadament per a Capablanca tenia suficient amb taules per guanyar el torneig.
7. ... Ad6
Segons Réti, aquest alfil està ben situat en aquesta casella, puix que si el blanc intentés eliminar aquesta peça, la debilitat en l'estructura de peons desapareixeria.
8. Cc3 Ce7 9. 0-0 0-0
Molt millor sembla 9. ... Ad7!, 10. Ae3 0-0-0.
10. f4 Te8
Era més energètic, segons Réti, 10. ... Ac5! 11. Ae3 amb lleuger avantatge negre.
També podia jugar-se 10. ... f5!?, 11. e5 Ac5 12. Ae3 Axd4 13. Axd4 Cd5 amb joc igualat.
11. Cb3 f6?!
Una pèrdua de temps que mostra el pobre esperit de lluita de Capablanca, que juga a la defensiva. El possible avanç del peó a e5 només beneficiava a les negres, que haguessin obtingut el domini de les caselles d5 i f5.
12. f5!?
Una jugada sorpresa que atorga més espai de maniobra a l'alfil del blanc i que restringeix el moviment del cavall i l'alfil de dama del negre. A més a més, el domini de la casella e6 per part del blanc és crucial.
Mantenir-se com a Campió Mundial durant vint-i-set anys. Vèncer en el torneig de Nova York de 1924 amb cinquanta anys quedant davant de Capablanca i Alekhine.
Principal derrota:
Enfront a Capablanca pel Campionat del Món de La Habana en 1921.
Principal debilitat:
Poc interès pels escacs durant llarg períodes de la seva vida.
Vida privada:
El seu germà Bertoldo, un bon jugador, el va iniciar en el joc. De molt jove va decidir dedicar-se professionalment als escacs per guanyar diners. Va ser un gran matemàtic, a més a més de filòsof, matèries que preferia als escacs.
Llegat:
La seva millor obra escrita va ser "El manual de ajedrez". També va escriure uns altres llibres i articles de filosofia i escacs, entre ells "El sentido común en ajedrez", traduït al castellà.
Consideració global:
Va marcar una llarga època en la història dels escacs. Va ser pioner en defensar els drets dels jugadors professionals. A pesar del seu enorme talent i contribució al món dels escacs, no està considerat pels entesos com el millor jugador de tots els temps. Potser li va faltar la passió que pels escacs sentirien més Alekhine, Fischer i Kasparov.
L'ASPECTE PSICOLÒGIC TAMBÉ COMPTA EN LES PARTIDES D'ESCACS
E. Lasker - J. R. Capablanca
San Petesburg, 1914
Obertura Espanyola
San Petesburg, 1914
Obertura Espanyola
Capablanca encapçalava la classificació a falta de tres partides i amb taules hagués tingut suficient per guanyar el torneig de San Petesburg de 1914. Sorprenentment, Lasker va jugar la Variant del Canvi de l'Obertura Espanyola, una línia aparentment fàcil per jugar per part del negre que queda amb la parella d'alfils a canvi d'un peó doblat. Lasker, bon coneixedor de la psicologia de Capablanca, va intentar amb èxit entrar en una obertura amb la que es confiés el seu contrincant.
1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ab5 a6 4. Axc6 dxc6 5. d4 exd4 6. Dxd4 Dxd4 7. Cxd4
L'estructura de peons atorga avantatge posicional al bàndol blanc, que en un hipotètic final de peons tindria millors perspectives de victòria. Per tant, seria un error per part del negre jugar a taules. Les negres haurien d'intentar jugar amb agressivitat, però desafortunadament per a Capablanca tenia suficient amb taules per guanyar el torneig.
7. ... Ad6
Segons Réti, aquest alfil està ben situat en aquesta casella, puix que si el blanc intentés eliminar aquesta peça, la debilitat en l'estructura de peons desapareixeria.
8. Cc3 Ce7 9. 0-0 0-0
Molt millor sembla 9. ... Ad7!, 10. Ae3 0-0-0.
10. f4 Te8
Era més energètic, segons Réti, 10. ... Ac5! 11. Ae3 amb lleuger avantatge negre.
També podia jugar-se 10. ... f5!?, 11. e5 Ac5 12. Ae3 Axd4 13. Axd4 Cd5 amb joc igualat.
11. Cb3 f6?!
Una pèrdua de temps que mostra el pobre esperit de lluita de Capablanca, que juga a la defensiva. El possible avanç del peó a e5 només beneficiava a les negres, que haguessin obtingut el domini de les caselles d5 i f5.
12. f5!?
Una jugada sorpresa que atorga més espai de maniobra a l'alfil del blanc i que restringeix el moviment del cavall i l'alfil de dama del negre. A més a més, el domini de la casella e6 per part del blanc és crucial.12. ... b6
No sembla una bona idea apartar l'alfil del control del punt crític e6. Hagués sigut molt millor 12. ... Ad7!, seguit de ... Tad8. Per exemple: 13. Af4 Axf4 14. Txf4 Tad8.
També era una opció acceptable 12. ... g5!? per impedir Af4, i en cas de 13. fxg6, 13. ... Cxg6 14. Txf6 Ae5! 15. Tf3 Axc3 16. Txc3 Txe4 amb joc igualat.
13. Af4 Ab7?!
Les negres haurien d'haver jugat 13. ... Axf4! 14. Txf4 amb les següents opcions:
A) 14. ... c5! 15. Td1 Ab7 16. Tf2 Tad8 17. Txd8 Txd8 18. Td2 Txd2 19. Cxd2 Cc6! amb lleuger avantatge del negre.
B) 14. ... Ad7, seguit de 15. Td1 Tad8.
14. Axd6 cxd6 15. Cd4!
15. ... Tad8?!Era interessant 15. ... Ac8!? 16. Tad1 c5 17. Ce6 Axe6 18. fxe6 amb joc equilibrat.
16. Ce6 Td7 17. Tad1 Cc8?!
La millor jugada en aquesta posició era 17. ... c5! 18. Cd5 (si 18. Tf2, 18. ... d5 19. exd5 Axd5 20. Cxd5 Txd5 21. Txd5 Cxd5 amb joc igualat) 18. ... Cxd5 19. exd5 b5 amb igualtat.
18. Tf2 b5 19. Tfd2 Tde7 20. b4 Rf7 21. a3 Aa8?
Era millor 21. ... Txe6!, 22. fxe6+ Txe6 amb joc complicat.
22. Rf2 Ta7 23. g4 h6 24. Td3 a5 25. h4 axb4 26. axb4 Tae7?
Un altre error de Capablanca. Aquí era bona 26. ... Ta3!.
27. Rf3 Tg8 28. Rf4 g6
Sembla millor 28. ... g5+ directament.
29. Tg3 g5+ 30. Rf3 Cb6 31. hxg5 hxg5 32. Th3 Td7 33. Rg3!
Una subtil jugada que prepara la combinació final i resguarda al rei de possibles escacs.
33. ... Re8 34. Tdh1 Ab7 35. e5! dxe5 36. Ce4 Cd5 37. C6c5
Era més senzill 37. Th8! Txh8 38. Txh8+ Rf7 39. C4c5 perdent material:
Si 39. ... Te7, 40. Tf8 mat.
Si 39. ... Td6, 40. Th7+ Re8 41. Cxb7 guanyant.
Si 39. ... Ac8, 40. Txc8 guanyant.
37. ... Ac8
Les negres perden qualitat com a mínim. Si 37. ... Te7, 38. Cxb7 Txb7 39. Cd6+.
38. Cxd7 Axd7 39. Th7 Tf8 40. Ta1 Rd8 41. Ta8+ Ac8 42. Cc5
I les negres van abandonar. Per exemple, podria seguir: 42. ... Cb6 43. Tb7 i el negre es troba perdut irremissiblement.
