El preceptor germànic

"Els escacs, com l'amor o la música, tenen el poder de fer-nos feliços." (Tarrasch)

Tarrasch ha sigut un dels pensadors més importants de la història dels escacs. Va dogmatitzar les teories d'Steinitz i les va plasmar en els seus escrits, que van tenir gran influència entre els escaquistes de tot el món. El seu rígid dogmatisme no tindria sentit avui dia, però va ser pedagògicament molt útil en la seva època. Se'l va considerar com el "Campió del Món de Tornejos", modalitat en la que va destacar com ningú ho havia fet fins llavors.

Siegbert Tarrasch ("Praeceptor Germaniae")

Nacionalitat:
Alemanya.

Naixement:
A Breslau (Alemanya), el 5 de març de 1862.

Mort:
A Breslau (Alemanya), el 17 de febrer de 1934.

Titulació:
Candidat al títol mundial en el 1908. Va ser un dels cinc jugadors (junt a Capablanca, Alekhine, Marshall i Lasker) que van ser proclamats per primera vegada "Grans Mestres" en el Torneig de San Petesburgo de 1914.

Característiques del seu joc:
Teòric i meticulós, hereu de les teories d'Steinitz.

Millors tornejos:
  • Nuremberg, 1888.
  • Breslau, 1889.
  • Manchester, 1890.
  • Dresde, 1892.
  • Leipzig, 1894.
  • Viena, 1898.
  • Montecarlo, 1903.
  • Ostende, 1907.
  • Manheim, 1922.
Gestes:
Va guanyar més tornejos que cap altre jugador de la seva època. Se'l va arribar a anomenar el "Campió del Món de Tornejos".

Principal derrota:
Contra Lasker pel títol mundial en el 1908.

Principal debilitat:
Va ser massa dogmàtic.

Vida privada:
Va dedicar gran part de la seva vida a exercir la medicina.

Llegat:
Va ser un prolífic autor d'innombrables articles i llibres d'escacs; el més instructiu és "The Game of Chess" (1935). Va ser un dels millors teòrics de la seva època i va col·laborar en la confecció del mític "Hanbuch" de Bilguer. Tarrasch va desenvolupar i ampliar les teories d'Steinitz donant-los forma científica. Va deixar per a la posteritat la incombustible Defensa Tarrasch.

Consideració global:
Un dels millors jugadors de torneig de tots els temps, que va influir notablement amb els seus dogmes en els escacs de principis del segle XX.


UNA DEBILITAT EN L'ESTRUCTURA DE PEONS POT PORTAR-NOS A LA PÈRDUA DE LA PARTIDA

Breyer - Tarrasch
Goteborg, 1920

Obertura de Peó de Dama

1. d4 d5 2. e3 Cf6 3. Cf3 e6

L'alternativa de treure l'alfil per g4 o f5 és possible, però el negre ha d'enfrontar-se llavors amb el pla del blanc c4 i Db3, amenaçant el punt dèbil del negre en b7. Per exemple 3. ... Af5 4. c4 e6 5. Db3 Dc8 6. Cc3, amb joc igualat.

4. Cbd2 Ad6 5. c4 b6

Per donar sortida al seu alfil de caselles blanques i prevenir el possible avanç c5 del blanc.

6. Dc2 Ab7 7. c5

Un error estratègic que permet al negre una futura ocupació del centre.

7. ... bxc5 8. dxc5 Ae7 9. b4 0-0

El pla del negre ha de ser l'avanç del peó de la columna e per compensar el domini d'espai del blanc en el flanc de dama.

10. Ab2 a5 11. b5?

El peó de c5 ha quedat dèbil i el blanc encara no ha completat el seu desenvolupament.

11. ... c6

Preveu l'avanç del peó blanc de la columna c i fixa la debilitat de c5.

12. a4 Cbd7

Està clar que el negre no pot prendre el peó de la columna b, doncs quedaria un perillós peó passat en la columna c: 12. ... cxb5 13. axb5 Ac8 14. c6. D'altra banda, l'amenaça del punt c5 és ja una realitat.

13. Ad4

Hagués sigut millor defensar el peó mitjançant 13. Aa3, però llavors no es pot impedir l'avanç e5.

13. ... Te8!

Deixant espai per a l'alfil en f8 i recolzant el peó de la columna e.

14. Tc1 Af8 15. Db2 Cg4!

Continuant amb l'amenaça de l'avanç del peó a e5, i amb la futura idea de portar el cavall a la casella e6 via h6-f7-d8-e6.

16. h3 Ch6 17. Cb3

Reforçant la defensa del peó en c5.

17. ... f6 18. Da3 e5

Per fi es pot realitzar l'avanç planejat.

19. Ac3 Dc7 20. Ab2

No val 20. b6?, per 20. ... Dxb6 21. cxb6 Axa3.

20. ... Tec8!

Planejant jugar cxb5. En aquest moment no era bo jugar 20. ... cxb5?, per 21. Axb5 Ac6 amb bon joc del blanc.

21. Da2 Dd8

Amb la idea de portar la dama a f8 després de treure l'alfil per e7. Si 21. ... cxb5?, 22. c6 Axc6 23. axb5 i es perd peça.

22. b6 Ae7 23. Db1 Df8 24. Dc2 Cf7

El lent pla de portar el cavall a e6 sembla ara una realitat.

25. h4

Amb la intenció de treure l'alfil de rei per h3 des d'on dominarà una important diagonal.

25. ... Cd8 26. g3 Ce6 27. Ah3 Cexc5!

A pesar de l'alfil en h3, Tarrasch pren el peó de c5 amb el convenciment de que quedarà en millor situació, tot i que perdi la seva torre de c8.

28. Cxc5 Cxc5 29. Aa3

Hagués sigut millor prendre la torre negra de c8 sense jugar la prèvia 29. Aa3, però el blanc sembla que va subestimar el pla negre.

29. ... Cd3+ 30. Dxd3 Axa3 31. Axc8 Txc8

És hora de fer un balanç de la situació: el blanc ha guanyat qualitat, però el negre compta amb un peó d'avantatge (a més a més passat i protegit), domini central, la parella d'alfils, una millor estructura de peons i el rei blanc en el centre del tauler.

32. Ta1 Ab4+ 33. Cd2 e4 34. Db3

Si 34. De2, es pot contestar amb 34. ... Ta8 seguit de 35. ... Aa6.

34. ... c5

Ara s'ha d'imposar el peó passat i protegit de la columna c, puix que les peces blanques estan completament inactives.

35. Rd1 c4 36. Da2 Dd6 37. Re2 Aa6 38. b7 Tb8

Segons Tarrasch, la jugada més exacta, tot i que la posició blanca és molt dolenta i unes altres jugades també donarien avantatge al negre.

39. Rd1 Txb7 40. f3

Una jugada desesperada. La mobilitat de les peces blanques és molt restringida i ja no es tracta de fer bones o males jugades, sinó d'intentar salvar-se a qualsevol preu.

40. ... Rh8

Per treure el rei de la diagonal a2-g8 dominada per la dama negra i poder efectuar l'avanç del peó de la columna c.

41. fxe4 dxe4 42. Rc1 Dxg3 43. Cf1

No valia 43. Cxc4?, per 43. ... Axc4 44. Dxc4 Dxe3+ seguit de mat.

43. ... De1+ 44. Rc2 Dc3+ 45. Rd1 Dd3+ 46. Rc1 Td7

El blanc va abandonar. Per exemple: 47. Dc2 Aa3+ 48. Txa3 Dxa3+ 49. Db2 Td1+ 50. Rc2 Dd3 mat.
Segons paraules del propi Tarrasch, aquesta va ser una de les millors i més difícils partides que va jugar en la seva vida.